Una escapada per l'Empordà

Molt bones de nou companys de viatge!

Avui us vull explicar el que fins ara ha estat el meu últim “viatge”. Ja us explicava en la penúltima entrada que des del desembre estic treballant i per sorpresa un divendres em van fer saber que la setmana següent tindria vacances... En un primer moment vaig estar una mica mosca perquè amb tan poca previsió era impossible anar als destins que tenia pensats (Bèlgica, Anglaterra i com no, Itàlia), vaig mirar preus i opcions però se me n’anaven molt de pressupost; però després de pensar una mica vaig decidir que volia anar a algun lloc, descobrir un lloc on no hagués estat,... i la bombeta se’m va encendre... Era el moment de  descobrir l’Empordà!

Sempre hi havia volgut anar però allò que passa sempre: és aquí mateix, ja hi aniré... Doncs aquesta va ser la ocasió idònia. 2 nits en un hostal molt acollidor de Castelló d’Empúries i a fer quilòmetres! Així va ser com a mitjans de febrer amb el dipòsit del cotxe ple vaig començar a conduir rumb al nord! Un o dos di es abans vaig estar navegant per internet, informant-me de tot el que hi ha per veure, i no era poc! De fet amb els 3 dies que vaig estar vaig veure només una petita part, allò més destacable i conegut.

Com que explicar els 800 km de recorregut (amb lo que m’enrollo...) em portaria a escriure un post llarguíssim, em centraré (per ara) als 4 llocs que més em van agradar i marcar i són els següents:

part grega d'Empúries

estàtua d'Asclepi

Ruïnes d’Empúries: era un lloc al que feia moltíssim que volia anar, com sempre diu la meva àvia (i com a aquestes alçades ja sabreu) m’encanten les pedres! La història viva em fascina i els jaciments arqueològics en són el millor exemple. L’entrada és molt assequible (massa i tot potser, només 4,5€) i el jaciment ofereix un itinerari amb panells informatius sobre què i com era cadascun dels edificis. Hi trobem dues parts: la grega, tocant al mar, i la romana una mica més amunt i que ocupa una extensió més gran. El dia que hi vaig anar feia un sol espectacular i la temperatura era agradable, i tot i ser al febrer érem uns quants el que tombàvem per allà. Vaig estar-hi unes 2 hores, passejant sense pressa entre antigues cases, places i muralles... els mateixos llocs per on fa 2000 anys passejaven els nostres avantpassats vinguts de la mediterrània. Casualitat o no portava aquell dia les mateixes sabates que 1 any i mig abans van passejar amb la mateixa calma i també sota el sol pels fòrums imperials de Roma... I com en aquell dia la pregunta que més em feia era: quantes persones hauran caminat per aquí al llarg dels segles? En definitiva doncs us recomano anar-hi, si us agrada la història ho disfrutareu i sinó potser us ho repensareu després de veure-ho i viure-ho, perquè els llibres poden ser avorrits però les experiències són positives.

domus romana

Monestir de Sant Pere de Rodes: als llibre d’història de l’art sempre sortia com a gran exponent de l’art medieval català (tant romànic com gòtic) aquest monestir situat al damunt del Port de la Selva, mirant al mar. Jo vaig aparcar el cotxe al primer aparcament que vaig trobar, sota de l’església de Sta. Elena, i vaig fer la resta de camí a peu, són només 500 metres i us els recomano ja que és molt pla i té unes vistes fantàstiques. El conjunt monumental està format per l’església, el claustre i les antigues dependències monàstiques. L’església tot i que està completament buida per dins conserva la seva magnífica estructura i es poden apreciar perfectament les voltes del sostre. El claustre o claustres perque de fet n’hi ha dos, el més antic a sota i el de sobre molt reconstruït però que segueix transmetent aquella màgia i tranquil·litat dels claustres. De les dependències se’n conserva poca cosa, el lloc on hi havia la cuina, el refectori i altres sales que actualment no son visitables com la biblioteca. Es pot entrar també al campanar tot i que no s’hi pot pujar, a l’igual que a l’altra torre, on si es pot accedir és a la terrassa que és un fantàstic mirador del cap de Creus i on hi ha el restaurant, del que no puc valorar res ja que no hi vaig entrar. Animeu-vos a visitar-lo i feu-ho amb temps, contagieu-vos de la tranquil·litat que ofereix aquest lloc i admireu amb calma tot el magnífic conjunt arquitectònic.

panoràmica del monestir

Panoràmica de Cadaqués

Cadaqués: Aquest poble emblema mediterrani, de cases blanques amb finestres blaves que es precipiten en pendent cap al mar i al que no hi havia estat mai. S’hi respira calma, tranquil·litat i convida a seure admirant-ne el paisatge. Vaig aparcar el cotxe a l’entrada del poble (en un pàrquing Saba que em va costar un ronyó...), i sense saber on anava vaig començar a caminar cap amunt per carrerons de pedra estrets, i vaig arribar a l’església de Santa Maria, i tot i que no hi vaig poder entrar perque estava tancada si que des de la porta vaig poder admirar el retaule barroc i em va semblar preciós, m’hagués agradat poder-lo admirar de més a prop, una excusa per tornar. Des d’allà els carrers començaven a baixar i després de poca estona vorejant la muntanya per la vora del mar vaig arribar a la platja, des d’on es pot admirar la “foto” més típica del poble. I com que era mitja tarda i feia solet vaig aprofitar per fer un tallat a primera línia de mar.

Peratallada: Un poblet medieval que va ser tota una sorpresa, me’l van recomanar a l’oficina de turisme d’El Port de la Selva i també la mestressa de l’hostal de Castelló d’Empúries on dormia. Em va costar arribar-hi, no perque sigui difícil de trobar sinó perque seguint les “instruccions” del gps vaig trigar el triple (em va fer passar per camins de terra i pretenia fer-me creuar barrancs) però el viatge va valdre la pena. El poble es troba dins d’un recinte emmurallat rodejat per un fossar, a dins s’hi troba el castell, l’antiga torre de l’homenatge i conserva també tot un entrellat de carrers de pedra estrets i amb un encant especial que costa descriure en paraules.

façana de l'església de Castelló d'Empúries

Castelló d’Empúries: Com ja he dit abans és el lloc on em vaig allotjar les dues nits que vaig passar fora. Però a més de trobar-hi un lloc fantàstic per desconnectar vaig descobrir un poble molt bonic. Castelló d'Empúries va ser la capital del comptat d'Empúries durant diversos segles a l'Edat mitjana. el nucli antic el formen un entramat de carrers estrets i irregulars, carrers que conviden a passejar-hi tranquil·lament. Destacable és també l'església de Santa Maria (anomenada també la catedral de l'Empordà), amb un interior gòtic molt bonic, així com el palau comptal, seu de l'actual Ajuntament.

Fins aquí els cinc llocs que més em van agradar, vaig visitar molts més llocs: l’Escala, Sant Martí d’Empúries, El Port de la Selva, Pals, Empuriabrava, Tossa de Mar i potser me’n deixo algun però com he dit si digués alguna cosa de tots aquest post no s’acabaria mai.

Espero que us animeu a visitar algun dels llocs que us he proposat i que compartiu amb mi l’experiència!

Fins al pròxim destí!