dijous, 1 de desembre de 2016

Roma en només 2 dies?

Molt bones!!
I ja estem a finals de novembre... temporada baixa pel que fa als viatges... els primers dies de fred, el canvi de color de les fulles dels arbres,les nits que s'escurcen... que voleu que us digui a mi m'encanta la tardor!! (encara que em provoqui al·lèrgia) La trobo una època bonica i romàntica (en un sentit històrico-literari que no amorós, tot i que també).
fulles que canvien de color a la Villa Borghese
Doncs en els primers dies de novembre vaig tenir la visita de la meva mare, la meva germana i el meu cunyat que mai abans havien estat a la ciutat eterna i vam aprofitar per visitar els llocs més emblemàtics. No és feina fàcil preparar una ruta per aquesta ciutat per intentar veure-ho tot en només 2 dies i mig i per això mateix vull aprofitar per compartir amb vosaltres quina va ser la ruta que vam fer per a qui pugui servir. Això sí, el mes de novembre a Roma hi ha moltes probabilitats de que plogui... i per això vam haver de dur cada dia el paraigües a la bossa i obrir-lo a estones... què hi farem. (Toti que en la resta de mes gairebé no ha plogut... Llei de Murphy suposo...)

vista des de la cúpula el 04.10.16
Van arribar el dissabte 5 de novembre a les 14h i marxaven el dimarts 8 a la mateixa hora, en aquests dies doncs vam recórrer uns 25 km per carrers i carrerons d'adoquins i monuments més i menys antics... No està gens malament!! I és que aquesta ciutat com he dit en les anteriors entrades per descobrir-la s'ha de caminar...

Dia 1 tarda: Vaticà: cúpula i basílica (recordo que a les 17 i poc aquí ja és fosc...). M'encanten les vistes des del cupolone i des que estic a Roma vivint no hi havia pujat així que aquesta era l'excusa perfecta!! Hi ha dues maneres de pujar, i és que la primera part es pot fer en ascensor o per les escales (la segona només per escales, 330...), vam triar la primera opció i ens vam estalviar així 220 escales més... que no són poques!!! la diferència de preu són 2€, però que voleu que us digui 330 no està gens malament (de pujada i les mateixes 330 de baixada....) que arriba un punt que les cames et tremolen! Les vistes però (al meu parer) mereixen tan la pena... i en aquesta època i l'hora que hi vam anar que es comença a fer fosc: sense paraules!!

panoràmica des de la cúpula (fotografia de l'estiu del 2013)
i després de baixar i veure la immensa basílica per dins, una passejadeta pel barri de Prati, poc turístic i amb bons restaurants. I després d'una bona pizza cap a descansar que l'endemà ens esperava el dia més intens.

Dia 2
Com he dit va ser el dia més intens, ja que aprofitant que era primer diumenge de mes, i que en aquesta ciutat cada primer diumenge de mes la major part dels museus i monuments tenen l'ingrés gratuït, tocava la visita del Colosseu i els Fòrums imperials. La ruta d'aquell dia va ser:

Piazza Venezia - Campidoglio - Fòrums imperials - Colosseo - Circo Massimo -
Santa Maria in Cosmedin (Bocca della Verità) - Teatro di Marcello - Ghetto

Doncs ben aviat vam agafar l'autobús fins a piazza Venezia i després de veure (per fora) l'inmens Altare della Patria vam dirigir-nos cap al Campidoglio (Capitoli) no sense admirar abans l'insulae romana (un bloc de pisos en bon estat de conservació) del s. I-II d.C.; i pujant per la Cordonata (nom que es dóna a l´escala) vam arribar a dalt de la plaça, obra de Miquel Àngel i que mereix una visita. D'allà a molts pocs metres hi ha un mirador fantàstic dels fòrums imperials que va servir per fer una petita introducció i donar una visió general de què eren i de per què servien els fòrums en l'època romana. De tots els llocs turístics que té aquesta bonica ciutat aquest mirador és un dels meus preferits, tan de dia com de nit, quan s'il·luminen alguns edificis.

vista dels fòrums des de via del campidoglio (perdoneu la qualitat... la foto és des del mòbil)
I després de veure'ls des de dalt tocava entrar-hi: "carrers" de pedra i terra, columnes sueltes aquí i allà, panells informatius,... m'encanten els fòrums però no són un lloc fàcil d'entendre i el millor és visitar-ho amb guia que us ajudarà molt a imaginar com era tot això. També entre els milions de souvenirs de la ciutat hi ha un llibret que es diu: Roma, pasado y presente (en versió castellana) i que ofereix reconstruccions dels monuments més emblemàtics de la ciutat i que és de gran ajuda en llocs com aquests.
L'entrada als fòrums és conjunta: Fòrums, Palatí i Colosseu; i us recomano entrar pels primers (sobretot perquè no trobareu cua i valen molt la pena), així com un cop a dins arribar al Palatí que ofereix unes vistes impressionants, per alguna cosa era el lloc de residència dels emperadors, no creieu? Aquell diumenge mentre visitàvem els fòrums el temps va aguantar però al moment de pujar al Palatí la pluja va fer acte de presència pel que només vam pujar-hi i donar-hi una volta ràpida per veure sobretot les vistes del Circ Màxim. Després, com que estàvem cansats vam optar per anar a dinar al Luzzi, un resturant turístic característic i bé de preu i que ofereix molt bon menjar i un tracte molt familiar (es troba a via san Giovanni in Laterano).

I un cop amb la panxa plena era hora de vistar el Colosseu, un dels emblemes de la ciutat eterna, inaugurat l'any 80 d.C i on hi cabien gairebé 70.000 persones. Recorre'l és tota una experiència.
Un cop fora vam caminar fins al circ màxim i vam vorejar els 800 metres de llargada... que es diu aviat!! Després veure la Bocca della Verità a Santa Maria in Cosmedin, on no vam fer la cua per fer-nos la típica foto, i seguint passejant fins al teatre de Marcel, un dels monuments amb un aprofitament més curiós, ja que la façana on hi havia les grades és ara (i des del s. XVI) la façana d'un edifici. D'allà al Ghetto, per reposar una mica, això si just asseure'ns en una terrassa va començar a llampegar i vam córrer a refugiar-nos al primer lloc que vam trobar i menys mal perquè va caure un bon aiguat, de no més de 10 minuts o un quart però el suficient per fer que alguns carrers baixessin amb 4 dits d'aigua...
Tornada la calma ja era fosc (ara a les 17-17.30 com a molt és fosc...) xino xano cap al Trastevere, un barri peculiar i que he de dir que va encantar a la meva família,té un aire mediterrani i una mica bohemi. Passejar pels seus carrers adoquinats que s'havien buidat per la pluja caiguda, veure les heures a les façanes i creant cortines al mig dels carrers, les típiques trattories d'estovalles de quadres vermells i blancs,... un lloc característic. Vam aprofitar també per entrar a l'església de Santa Maria in Trastevere, una de les esglésies més antigues de Roma, i que té a l'absis un bonic mosaic bizantí i conserva encara part d'aquest encant bizantí-medieval que s'ha perdut en la majoria d'esglésies de la ciutat.
I d'allà cap a casa que encara que no fos molt tard havíem caminat força i l'endemà ens esperaven també uns quants quilòmetres per fer.

Dia 3
El dilluns era el dia de visitar les places i fonts més emblemàtiques... aquelles que en gran part s'han popolaritzat gràcies a algunes pel·lícules com la piazza di Spagna o la Fontana di Trevi. Un dia més relaxat tot i que no sé perquè vam anar bastant ràpid
Piazza del Popolo-Pincio/Villa Borghese- Piazza di Spagna -Fontana di Trevi - 
Colonna - Pantheon - Piazza Navona - Campo di Fiori

des del Pincio
Com que el dia és curt vam sortir també aviat i amb autobús ens vam dirigir fins a piazza del Popolo,on vam entrar a Santa Maria del Popolo per admirar 2 obres de Caravaggio, i després vam pujar per la Salita del Pincio (Pujada del Pincio) fins al mirador amb aquest nom dins de la Villa Borghese, els jardins més coneguts i un dels més cèntrics de Roma, tot i que no els únics ni els més bonics ( a veure si tinc temps per escriure un dia una entrada sobre algunes de les vil·les d'aquesta ciutat). Des del Pincio les vistes són molt boniques i es veu gran part de la ciutat.

Fontana di Trevi sota la pluja
Vam donar una petita volta pels jardins i des d'allà vam baixar tranquil·lament fins a l'església de Trinità dei Monti, situada dalt de tot de la famosa escalinata de la Piazza di Spagna; escalinata que ha estat tancada força mesos per ala restauració i neteja i que ara fa un o dos mesos s'ha reobert al públic. I d'allà cap a la Fontana di Trevi hi ha només 10 minuts caminant. És la font més gran de Roma i està situada en una petita plaça de la que n'ocupa la meitat. És bonica però també és un dels punts de la ciutat on hi ha més turistes... cosa que la desmereix molt, nosaltres vam tenir "la sort" que plovisquejava i gràcies a això hi havia una mica menys de gent però tot i així va costar trobar el raconet per tirar la moneda (amb la mà dreta per sobre de l'espatlla esquerra segons mana la tradició) i fer la foto de rigor. Allà mateix hi ha un forn (l'antico forno a via delle muratte, la que va de la font fins a la via del Corso) i ens vam comprar uns trossets de pizza, la pizza al taglio (tallo) tan típica d'aquí i que es pot trobar en molts llocs, que consisteix en comprar trossos de pizza a pes; i això va ser el nostre dinar.
sostre de Santa Maria sopra Minerva
Després en direcció al Corso vam parar a fer un cafè a la Galleria Alberto Sordi o Colonna (i aprofitar refugiar-nos de la pluja que altra cop feia acte de presència...), i uns minuts després ens posàvem rumb altra cop, aquesta vegada en direcció al Pantheon. Abans però vam fer una parada ala que per mi és una de les esglésies més boniques de la ciutat, Santa Maria sopra Minerva, i és que m'encanta
admirar el seu sostre blau amb estrelles daurades, i és de fet una de les poques esglésies gòtiques que es conserven a la ciutat i que no van ser barroquitzades durant el s. XVII. I allà mateix hi ha el Pantheon, un antic temple romà construït (l'actual) entre el 118 i el 125 d.C, casi res! i que segueix en peu i intacte gràcies a a que el 608 es convertí en església. Des de fora sembla més gran del que és per dins i això és perquè les seves parets tenen 6m de gruix per aguantar el pes de la magnífica cúpula forada, i com que plovia vam poder desmentir el mite de que no hi entra aigua... i és que l'òcul té 9m de diàmetre... com no hi ha d'entrar aigua? el que passa que no s'acumula perquè les lloses de pedra que es troben a sota tenen forats que permeten filtrar l'aigua ràpidament.
terra mullat del Pantheon
 I d'allà cap a la piazza Navona, una gran plaça construïda damunt d'un circ romà i que en manté la forma, amb les seves tres fonts, la més coneguda és la que es troba al centre, la font dels quatre rius, obra de Brenini i que representa els rius més importants dels 4 continents més grans (Amèrica amb el Rio de la Plata, Àsia amb el Ganges, Àfrica amb el Nil i Europa amb el Danuvi) que es troba danvant
de la majestuosa església barroca de Santa'Agnese in Agone obra de Borromini. I des d'allà creuant la via del corso Vittorio Emmanuele ens vam plantar a Campo de'Fiori, una plaça pintoresca que acull un mercat a l'aire lliure en el que es poden trobar productes frescos i també souvenirs; vam trobar un venedor de "pelaverdures" que parlava tots els idiomes (o xaporrejava més ben dit) i que ens va fer una demostració amb la que no vam parar de riure, i plorar de riure! Va ser divertit.
Campo de'Fiori
El planning per aquell dia havia acabat ivam decidir tornar al Trastevere per passejar i sopar per allà. Però com que no era massa tard (i ja era fosc) la meva germana, el meu cunyat i jo vam arribar-nos al Colosseu per fer-li una foto de nit il·luminat. I un cop tornats al Trastevere vam buscar un lloc per sopar i vam optar per fer un aperitiu, una cosa que a mi m'encanta, et demanes alguna cosa per veure (un cocktail o una copa de vi) i tens opció a un buffet (o et porten un pica a pica en altres llocs), normalment coses fredes i vegetarianes tot i que hi ha excepcions. I després cap a casa a descansar.

Dia 4
Aquell dia no es van posar despertador, jo havia fet un parell de porpstes curtes, ja que només teníem el matí però al final com que es van llevar tard i havien d'acabar maletes vam optar per tornar al Vaticà i visitar Le Grotte, la cripta on hi ha enterrats alguns papes, no és un lloc és excepcional però si curiós i d'accés gratuït i a més ens queia a prop i no calia córrer. I un cop vist i revisitada la basílica va arribar l'hora del comiat...

Per mi va ser una visita molt especial i sé que vaig anar una mica a saco però el temps apretava i volia que es fessin realment una idea del què és aquesta ciutat i el perquè m'agrada i em fascina tant.De fet com més temps hi passo més còmoda m'hi sento... té molts defectes i problemes però té altres coses ue em fan sentir a casa.
En Resum: GRÀCIES PER LA VISITA FAMÍLIA!!! EL més gros ja està vist així que a la pròxima visita us ensenyaré altres llocs no tant coneguts però igual o més bonics (i de manera mes tranquil·la, promès! jajajaja)

Fins la propera navegants! :-)






dijous, 13 d’octubre de 2016

Nova ubicació: Roma!

Hola de nou companys de viatge!
Doncs si, després d'un any i mig  el 31 de gener vaig deixar Cambrils per venir a Roma i aquí segueixo 9 mesos després, descobrint encara la ciutat eterna.

vista nocturna des del Gianicolo
En primer lloc perdoneu l'absència... pràcticament havia oblidat aquest blog... de fet vaig començar l'entrada al març i fins avui (13 d'octubre) no l'he reobert!!!  No tinc excusa, perquè si bé he estat enfeinada una mica de temps per actualitzar-lo l'hagués pogut treure.

En fi doncs això que aquí estic. Fins a principis del passat mes de juliol vaig estar fent d'aupair a una casa a Santa Maria delle Mole, al costat de Ciampino i a uns 20 km del centre de la ciutat, motiu pel qual (entre d'altres) al final vaig decidir canviar de lloc. I després d'una pausa cambrilenca d'un parell de mesos, del 4 de juliol al 9 de setembre vaig agafar forces per tornar cap aquí, altra cop més o menys com a aupair tot i que aquesta vegada amb molt més temps lliure per estudiar, i és que també en aquests mesos he estat (i estic encara) fent un curs de recepcionista d'hotel que m'ajudi en un futur a trobar feina aquí o a un altre lloc, no se sap mai.

El 24 de febrer de 2014 publicava en aquest mateix blog l'entrada: Roma, petita introducció a la ciutat eterna, un resum de les meves estades prèvies a la ciutat. Ara després d'aquests mesos aquí la meva idea de la ciutat ha canviat una mica, segueixo pensant que és una ciutat màgica i que es mereix almenys una vegada a la vida una visita, ara bé també he pogut notar de primera mà que no és una ciutat còmoda per viure... sobretot pel que fa a la mobilitat. Quan estàs aquí com a turista és cert que tota la part del "centre històric" on s'acumulen el 90% dels monuments i el 99% dels visitants és fàcilment accessible a peu però quan no ets turista el moure's pot ser una odissea... el metro té només dues línies (bé i una tercera en construcció que va per llarg), ambdues línies composen una X que es creua a l'estació de Termini; compta també amb una xarxa d'autobusos però que no és suficient per absorbir la mobilitat de turistes i habitants pel que gran part dels romans es desplacen en cotxe, a més aquests autobusos no tenen un horari concret, fet que fa que a vegades l'espera de l'autobús en qüestió sigui llarga (tranquil·lament 20 minuts o mitja hora). el fet és que a vegades doncs la idea romàntica que molts tenim al cap no es correspon amb la realitat, però bé,tampoc vull tirar per terra la reputació de la ciutat, vaig venir aquí encara no sé ben bé perquè i sense estar-ne del tot segura però el cas és que aquí segueixo; sempre havia dit que volia viure aquí i això estic fent, perquè: perquè són els somnis sinó per realitzar-los? Potser no serà aquest (tampoc) el meu lloc definitiu, qui sap però de moment vull seguir aprofitant l'experiència i esprémer tot allò que la ciutat m'ofereix, que no és poc!

En les properes entrades doncs espero poder explicar-vos una mica què he estat fent aquests mesos, llocs als que he tornat i llocs que he conegut i alguns dels quals m'han enamorat, com les nombroses vil·les que antigament omplien la ciutat i que avui són mansions amb jardins públics enormes i fantàstics on gaudir en companyia d'un bon llibre o de bons amics.

En fi, espero doncs que em perdoneu aquesta absència de gairebé un any!!! I si veieu que no actualitzo foteu-me un toque gent!!

Una abraçada i fins la propera amics!

dimecres, 11 de novembre de 2015

Viatjar sol (2a part)

Bon dia de nou amics navegants!

Com explicava en la meva última entrada (fa 1 mes i mig, sorry!!) a finals de setembre me'n vaig anar 15 dies a la Campània italiana, no vaig poder veure tantes coses com m'hagués agradat però vaig aprofitar bé el temps, espero aviat poder fer una entrada, d'aquelles contundents, i explicar-vos tot el que vaig poder veure.

A arrel d'aquesta experiència però m'he decidit per fer aquest post, fa temps que vaig publicar viatjar sol i després d'aquesta experiència de 2 setmanes sola torno a treure el tema un altra cop, perquè sí, també hi vaig anar sola i que voleu que us digui penso que d'aquesta manera vaig poder disfrutar molt més d'aquesta experiència. La paraula que associo a viatjar sol és llibertat, tranquil·litat i, és clar, soledat però una soledat diferent a la que pots sentir en moments baixos, una soledat per gaudir del temps amb tu mateix, tots necessitem escoltar-nos de tan en tant i la distància pot ajudar a sincerar-nos i a aclarir-nos. Quan viatjo m'encanta caminar, caminar molt però de tant en tant és agradable també seure i mirar al voltant, a un parc, a un lloc amb vistes o a una plaça.

gaudint de la història al Teatro grande de Pompeia (29.09.15)
A més dels 3 desavantatges que us comentava en la primera part a 2 hi he trobat la solució!!
  • no et pots fer fotos amb els monuments SOLUCIONAT!!! I tot gràcies al genial "palo-selfie"! cutre igual sí, però útil també i moltíssim per aquells que ens agrada viatjar i fer-nos alguna foto per deixar constància d'on hem estat.
  • menjar sol- a això encara no hi he trobat solució... segueixo menjant en ruta quan vaig sola, un entrepà o alguna cosa per l'estil.
  • no tens ningú amb qui comentar el que veus. ja anomenava en l'anterior post el whatsapp que certament és una bona opció per no sentir-se sol, però he trobat una opció encara millor i que us volia presentar: airbnb, ho coneixeu? 
És una pàgina web on trobar allotjament en cases particulars, en aquest viatge vaig estar a dues cases, una a Salerno, 3 nits i l'altra a Nàpols una setmana. Crec que per als que viatgem sols és una experiència fantàstica! Et dóna la oportunitat de fer la teva com en un hotel però alhora et dóna l'escalfor d'una llar, la possibilitat de sopar en companyia parlant tranquil·lament i comentar la teva jornada, escoltar consells dels que coneixen la zona i descobrir i fer coses que potser sol no faries. L'experiència a Nàpols va ser meravellosa, vaig estar a casa la Silvia, una noia calabresa molt oberta, que a part de tractar-me com una més de la casa, fer-me tastar les delicatessen calabreses em va fer gaudir d'algunes experiències napolitanes que sola no hagués fet mai: un sopar a Nennella, un restaurant al cor del Quartiere spagnolo, on es menja molt bé i súper bé de preu amb un personal estrambòtic, una experiència molt divertida; i provar la pizza fritta! L'especialitat napolitana, no hi ha paraules per descriure-la.

(Viure... sis lletres, nombrosos intants, milions d'emocions...)
Així que si voleu viatjar sols, feu-ho! No us freneu per les pors, de ben segur que l'experiència serà positiva, i si a més a més no voleu sentir-vos tan sols no aneu a un hotel, allotgeu-vos a una casa d'airbnb i tindreu el millor de viatjar sola i acompanyat alhora, no us n'arrepentireu.
Si ho preveu us animo també a compartir aquí les vostres experiències!

Escalfant motors per les pròximes entrades! Veles amunt i on el vent ens porti!

dimarts, 1 de setembre de 2015

Olor de vacances

Molt bones viatgers!!

Sóc conscient que tinc el blog una mica abandonat... tinc una entrada a mitges (ja sabeu com va això...) que espero poder publicar aviat.

Per ara però us diré que per fi és setembre i que a finals de mes tinc previst fer unes bones vacances... el destí? Com no Itàlia! I aniré a un dels llocs que fa temps a la meva llista de llocs on anar tenia marcat com a important i per anar-hi aviat: NÀPOLS!!!!! La idea és posar en pràctica part de la ruta que vaig preparar com a projecte final del cicle de GIAT que era una ruta de Nàpols a Calabria recorrent la costa, com que tot no ho podré fer he decidit que faré Nàpols, Pompeia, Capri i la costa Amalfitana... Hi heu estat?? Alguna suggerència? En principi faig el viatge sola així que qualsevol consell és bo!! I si coneixeu algú que em pugui guiar jo encantada!


Prometo escriure, almenys,  una petita ressenya quan torni!! De momemnt una foto extreta de wikipèdia per anar fent boca :)


dimarts, 7 d’abril de 2015

Una escapada per l'Empordà

Molt bones de nou companys de viatge!

Avui us vull explicar el que fins ara ha estat el meu últim “viatge”. Ja us explicava en la penúltima entrada que des del desembre estic treballant i per sorpresa un divendres em van fer saber que la setmana següent tindria vacances... En un primer moment vaig estar una mica mosca perquè amb tan poca previsió era impossible anar als destins que tenia pensats (Bèlgica, Anglaterra i com no, Itàlia), vaig mirar preus i opcions però se me n’anaven molt de pressupost; però després de pensar una mica vaig decidir que volia anar a algun lloc, descobrir un lloc on no hagués estat,... i la bombeta se’m va encendre... Era el moment de  descobrir l’Empordà!


Sempre hi havia volgut anar però allò que passa sempre: és aquí mateix, ja hi aniré... Doncs aquesta va ser la ocasió idònia. 2 nits en un hostal molt acollidor de Castelló d’Empúries i a fer quilòmetres! Així va ser com a mitjans de febrer amb el dipòsit del cotxe ple vaig començar a conduir rumb al nord! Un o dos di es abans vaig estar navegant per internet, informant-me de tot el que hi ha per veure, i no era poc! De fet amb els 3 dies que vaig estar vaig veure només una petita part, allò més destacable i conegut.

Com que explicar els 800 km de recorregut (amb lo que m’enrollo...) em portaria a escriure un post llarguíssim, em centraré (per ara) als 4 llocs que més em van agradar i marcar i són els següents:


part grega d'Empúries

    estàtua d'Asclepi
Ruïnes d’Empúries: era un lloc al que feia moltíssim que volia anar, com sempre diu la meva àvia (i com a aquestes alçades ja sabreu) m’encanten les pedres! La història viva em fascina i els jaciments arqueològics en són el millor exemple. L’entrada és molt assequible (massa i tot potser, només 4,5€) i el jaciment ofereix un itinerari amb panells informatius sobre què i com era cadascun dels edificis. Hi trobem dues parts: la grega, tocant al mar, i la romana una mica més amunt i que ocupa una extensió més gran. El dia que hi vaig anar feia un sol espectacular i la temperatura era agradable, i tot i ser al febrer érem uns quants el que tombàvem per allà. Vaig estar-hi unes 2 hores, passejant sense pressa entre antigues cases, places i muralles... els mateixos llocs per on fa 2000 anys passejaven els nostres avantpassats vinguts de la mediterrània. Casualitat o no portava aquell dia les mateixes sabates que 1 any i mig abans van passejar amb la mateixa calma i també sota el sol pels fòrums imperials de Roma... I com en aquell dia la pregunta que més em feia era: quantes persones hauran caminat per aquí al llarg dels segles? En definitiva doncs us recomano anar-hi, si us agrada la història ho disfrutareu i sinó potser us ho repensareu després de veure-ho i viure-ho, perquè els llibres poden ser avorrits però les experiències són positives.


domus romana




Monestir de Sant Pere de Rodes: als llibre d’història de l’art sempre sortia com a gran exponent de l’art medieval català (tant romànic com gòtic) aquest monestir situat al damunt del Port de la Selva, mirant al mar. Jo vaig aparcar el cotxe al primer aparcament que vaig trobar, sota de l’església de Sta. Elena, i vaig fer la resta de camí a peu, són només 500 metres i us els recomano ja que és molt pla i té unes vistes fantàstiques. El conjunt monumental està format per l’església, el claustre i les antigues dependències monàstiques. L’església tot i que està completament buida per dins conserva la seva magnífica estructura i es poden apreciar perfectament les voltes del sostre. El claustre o claustres perque de fet n’hi ha dos, el més antic a sota i el de sobre molt reconstruït però que segueix transmetent aquella màgia i tranquil·litat dels claustres. De les dependències se’n conserva poca cosa, el lloc on hi havia la cuina, el refectori i altres sales que actualment no son visitables com la biblioteca. Es pot entrar també al campanar tot i que no s’hi pot pujar, a l’igual que a l’altra torre, on si es pot accedir és a la terrassa que és un fantàstic mirador del cap de Creus i on hi ha el restaurant, del que no puc valorar res ja que no hi vaig entrar. Animeu-vos a visitar-lo i feu-ho amb temps, contagieu-vos de la tranquil·litat que ofereix aquest lloc i admireu amb calma tot el magnífic conjunt arquitectònic.

panoràmica del monestir
Panoràmica de Cadaqués
Cadaqués: Aquest poble emblema mediterrani, de cases blanques amb finestres blaves que es precipiten en pendent cap al mar i al que no hi havia estat mai. S’hi respira calma, tranquil·litat i convida a seure admirant-ne el paisatge. Vaig aparcar el cotxe a l’entrada del poble (en un pàrquing Saba que em va costar un ronyó...), i sense saber on anava vaig començar a caminar cap amunt per carrerons de pedra estrets, i vaig arribar a l’església de Santa Maria, i tot i que no hi vaig poder entrar perque estava tancada si que des de la porta vaig poder admirar el retaule barroc i em va semblar preciós, m’hagués agradat poder-lo admirar de més a prop, una excusa per tornar. Des d’allà els carrers començaven a baixar i després de poca estona vorejant la muntanya per la vora del mar vaig arribar a la platja, des d’on es pot admirar la “foto” més típica del poble. I com que era mitja tarda i feia solet vaig aprofitar per fer un tallat a primera línia de mar.

Peratallada: Un poblet medieval que va ser tota una sorpresa, me’l van recomanar a l’oficina de turisme d’El Port de la Selva i també la mestressa de l’hostal de Castelló d’Empúries on dormia. Em va costar arribar-hi, no perque sigui difícil de trobar sinó perque seguint les “instruccions” del gps vaig trigar el triple (em va fer passar per camins de terra i pretenia fer-me creuar barrancs) però el viatge va valdre la pena. El poble es troba dins d’un recinte emmurallat rodejat per un fossar, a dins s’hi troba el castell, l’antiga torre de l’homenatge i conserva també tot un entrellat de carrers de pedra estrets i amb un encant especial que costa descriure en paraules.


façana de l'església de Castelló d'Empúries
Castelló d’Empúries: Com ja he dit abans és el lloc on em vaig allotjar les dues nits que vaig passar fora. Però a més de trobar-hi un lloc fantàstic per desconnectar vaig descobrir un poble molt bonic. Castelló d'Empúries va ser la capital del comptat d'Empúries durant diversos segles a l'Edat mitjana. el nucli antic el formen un entramat de carrers estrets i irregulars, carrers que conviden a passejar-hi tranquil·lament. Destacable és també l'església de Santa Maria (anomenada també la catedral de l'Empordà), amb un interior gòtic molt bonic, així com el palau comptal, seu de l'actual Ajuntament.












Fins aquí els cinc llocs que més em van agradar, vaig visitar molts més llocs: l’Escala, Sant Martí d’Empúries, El Port de la Selva, Pals, Empuriabrava, Tossa de Mar i potser me’n deixo algun però com he dit si digués alguna cosa de tots aquest post no s’acabaria mai.

Espero que us animeu a visitar algun dels llocs que us he proposat i que compartiu amb mi l’experiència!
Fins al pròxim destí!