dimecres, 15 de febrer de 2017

Deconnexió quotidiana


Hola hola!

Avui trenco una mica amb la temàtica habitual del blog, la veritat és que fa bastant de temps que no faig vacances :(. Bé, a l'agost sí que uns dies vaig estar a Burgos a veure si algun dia m'animo a explicar l'experiència.

Avui us volia parlar del fet de començar de nou en una altra ciutat, en un altre país; un lloc on no coneixes ningú i en el que les costums són diferents. El principi com sempre mai és fàcil i són bastants els moments en que et preguntes si ha valgut la pena, però el temps poc a poc posa les coses al seu lloc. Conèixer gent pot costar una mica i tot i que al principi sempre havia evitat relacionar-me amb altres immigrants com jo, al final veus que es la millor opció i poc a poc vas formant el teu grup i coneixent més i més gent locals i foranis. Cal dir que les noves tecnologies i les xarxes socials poden ser una gran ajuda per trobar grups o activitats que serveixen per conèixer gent.
prop del Tamesis entre Richmond i Kingston upon Thames
 Ja vaig experimentar els primers 2 mesos que vaig passar a fora (a Pisa fa gairebé 5 anys ja!) que les amistats que es fan mentre ets fora són d'una altra manera, a vegades ho he anomenat l'efecte "gran hermano" i és que tot és molt més intens i de seguida es crea un lligam fort amb gent que fa poc que coneixes, ens agradi o no som éssers socials i necessitem de la companyia dels altres, i per molt que tots necessitem també moments de tranquil·litat i soledat també en altres moments necessitem estar en contacte amb altres per no sentir-nos sols i el millor d'estar amb altres que estan en la mateixa situació que tu és que poden entendre com et sents. Estant fora sovint trobes a faltar coses del lloc d'origen i persones amb qui la distància poc a poc va quebrant la relació i el fet de poder-ho compartir amb els que com tu saben que se sent ja ajuda moltíssim (com una teràpia de grup...).

palau de Villa Pamphilij
També poc a poc vas descobrint llocs nous i que t'aporten tranquil·litat, llocs on desconnectar. A mi personalment m'agrada molt llegir i disfruto anant a algun parc quan fa sol i seient a un banc o sota l'ombra d'algun arbre mentre em transporto a un altre món més o menys llunyà, més o menys real. Ja els 6 mesos que vaig passar a Londres sovint me n'anava a la vora del riu, prop de casa a fer el mateix, i ara a Roma, una de les capitals amb més zones verdes d'Europa, faig el mateix. Aquesta és una de les coses que més m'agraden de la ciutat eterna, Roma és en moltes coses una ciutat única al
món i un llibre d'història i història de l'art ambulant però quan hi vius a vegades també necessites desconnectar de tantes coses com hi ha, dels milers de turistes que hi ha pel centre històric i del transit boig i una de les millors opcions, al meu modest parer, és passejar per alguna de les antigues vil·les senyorials reconvertides en parcs públics, des de la més coneguda (i de les més cèntriques) la Villa Borghese, a l'onírica Villa Toronia, la popular Villa Ada passant per la més gran (i la que tinc la sort de tenir més a prop de casa) la Villa Pamphilij que és on acostumo a anar jo a airejar la ment, a passejar, a llegir o a admirar els ànecs i la parella de cignes que hi ha al llac. Un altre dels llocs als que m'agrada anar, és un lloc no tant conegut tot i que surt en moltes guies, un parc peculiar situat darrere de la Piràmide Cestia, que és a més de parc el cementiri acatòlic de la ciutat, on hi ha enterrats alguns poetes romàntics anglesos com Keats, i que a més a més alberga una colònia de gats que es passegen entre les tombes i alguns s'acosten a saludar els visitants; de veritat que és un lloc únic i amb un encant especial.
llegint a Villa Pamphili
Començar de nou no és fàcil però és sempre una experiència positiva i que aporta un creixement personal com poques coses. Si teniu "el gusanillo" no el feu callar i proveu, potser el que viureu no serà allò que pensàveu ni les coses seran sempre senzilles però repeteixo que val la pena!

Sempre amb les veles a punt per seguir navegant on el rumb ens porti!

Cap comentari:

Publica un comentari