Dublin

Bones de nou amics viatgers!

Avui us explicaré el meu viatge a Dublin, la capital irlandesa. 

Aviat farà tres anys d'aquest viatge, originàriament era un viatge lingüístic de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils on estava estudiant el cicle formatiu de GIAT; però sincerament de lingüístic poc...

panoràmica de Dublin des del Guiness storeHouse

El viatge va ser un recorregut per tot el país des de Dublin fins a Cork i després fins a Connemara amb un temps limitat, però a la capital hi vam passar 3 dies i és per on més vam poder caminar i explorar al nostre ritme tot i que estava tot bastant programat.

exemple d'edifici neoclàssic dublinès

Dublin és una ciutat de més d'un milió d'habitants (gairebé 2 si hi sumem l'àrea metropolitana) situada a la costa est al vell mig de l'illa d'Irlanda. El primer que em va cridar l'atenció de la ciutat va ser la seva arquitectura i és que com podeu observar en aquesta fotografia feta des del punt més alt de la ciutat tots els edificis són molt semblants: un màxim de dos o tres plantes i de color vermellós-ataronjat dels totxos. Tota la ciutat és pràcticament igual i només destaquen les esglésies i alguns edificis públics, aquests blancs i d'estil neoclàssic.

La ciutat en si és bonica però, per mi de tot el que vaig veure del país és el que menys em va agradar... Com us he dit vam recorrer tota la costa irlandesa amb autocar (moltes hores d'autocar) i això ens va permetre veure les carreteres i els fantàstics paisatges i colors de les terres irlandeses.

El primer que vam visitar és el museu més visitat del país, el Guiness storeHouse, la fàbrica de la famosa cervesa negra Guiness. Aquí s'expliquen els ingredients i el procés per a la fabricació d'aquesta cervesa espessa i amb fort gust de torrat. Hi ha diversos pisos i a dalt de tot hi ha un mirador que inclou el tast d'una pinta, la mesura que s'utilitza als països anglosaxons per als líquids, I és que servir una Guiness és tot un ritual! Primer s'ha d'omplir el got amb una inclinació de 45º sense omplir-la del tot i deixar-la reposar fins que l'espuma puja i després s'acaba d'omplir. I aquest n'és el resultat:

En una de les plantes del museu, la quarta si la memòria nio em falla us fan un “curs” per servir-la correctament i us donen un diploma.

lateral de St. Patrick's

Sortint del museu vam fer una passejada a peu tornant al hostel i vam passar per la catedral de Saint Patrick’s,, catedral nacional d’Irlanda però no la principal de Dublín, que és la catedral de la Santíssima Trinitat. És una catedral construïda amb pedra entre el 1200 i el 1270 i d’estil gòtic normand, el problema és que no hi vam poder entrar, m’hagués agradat veure-la per dins (no hi puc fer més m’encanten les esglésies). Vam seguir passejant pels carrers peatonals del centre i vam entrar al parc de St Stephen, no gaire gran però amb un llac i cignes.

estàtua Molly Malone

D’allí camí del Trinity College vam passar per la estàtua de Molly Malone, una atracció turística de la ciutat. Representa l’estàtua d’una peixatera, que segons una cançó popular irlandesa, tenia una gran bellesa i venia el marisc fresc al port de la ciutat tot cridant “Musclos i escopinyes fresques!” (i diuen les males llengües que a part de peixatera era prostituta de nit). És habitual trobar grups de turistes fent-se fotos amb l’estàtua, molts d’ells posant-hi les mans als pits.

Fins aquí el primer dia a Dublín.

El segon vam anar al castell, però com que érem un grup gran i la visita no estava organitzada ens vam quedar sense poder entrar-hi. L’edifici data del segle XVIII i va ser la seu del govern britànic a l’illa fins al 1922. En els seus voltants hi ha també una petita església i uns jardins, ambdós recomanables com podeu veure a les fotos.

interior de l'església del castell

jardins del castell

I del castell xino xano pel costat del riu Liffey fins al Phoenix park, un dels parcs urbans més grans d’Europa, del que només vaig recórrer una petita part, ja que juntament amb la meva amiga i companya de classe i de viatge Elena vam optar per seure a la gespa al costat del llac aprofitant el bon dia. Tot i així si teniu temps és un parc pel que val la pena passejar i on hi trobareu cérvols, cignes, i potser algun que altre cavall.

Després tornada al centre i temps lliure que vam aprofitar per dinar en un típic pub i passejar una mica. També vam entrar als jardins del Trinity College i una petita part del grup va entrar a la biblioteca del mateix, on es troba el The book of Kells, un manuscrit del segle IX, i és un dels llibres de l’edat mitjana més ben conservats.

Després d’això alguns van aprofitar aquesta última nit per anar a Temple bar, la zona d’oci nocturn de la ciutat, però jo no em vaig trobar massa bé i no vaig poder-hi anar.

I fins aquí la meva experiència per la capital irlandesa, tinc molt bon record d'aquell viatge sobretot per les persones amb qui el vaig fer, i com que sé que les meves companyes de viatge son seguidores del blog, una abraçada molt gran Elena, Teresa i Encarna!!!

vista des del riu

  Espero no trigar en enllestir la nova entrada i que ens retrobem aviat per aquí!!
Una abraçada companys de viatge!

Excuses per l'absència

Mare meva des del mes d'octubre que no actualitzo el blog!! Us demano perdo amics i seguidors!!

A principis d'octubre en l'entrada carregant piles us explicava una mica el motiu pel que havia trigat tant a tornar a escriure i tot i que donava per acabada la resituació hi han hagut nous canvis que m'han tingut molt ocupada i no he pogut gestionar bé el temps. I és que a principis de desembre vaig començar a treballar i en un principi entre el cansament i uns horaris complicats no trobava cap raconet per escriure

Dit això vull que sapigueu que fa temps que tinc una entrada a mitges (amb temps vull dir mesos!!!) i que tinc ganes de publicar-la però encara em queda una mica, i és que crear una entrada requereix temps: triar les fotos (quan viatjo faig moltíssimes fotos i no és fàcil fer la tria), editar-les, escriure el text i inserir-hi les fotos mantenint el format.

Moltes gràcies per la vostra comprensió i prometo buscar estones per acabar l'entrada pendent i de buscar nous destins per explicar-vos. 

Aquí us deixo aquesta foto amb una magnífica frase d'Oscar Wilde i per animar-vos a vosaltres també a portar sempre un diari quan viatgeu!

    

Una abraçada amics i fins molt aviat (espero)!! El vaixell segueix en marxa :)

El MNAC, el Museu Nacional d'Art de Catalunya

I com us vaig prometre torno a ser aquí, preparada per seguir compartir amb tots vosaltres allò que em mou i m'inspira, el descobriment de nous llocs o el redescobriment dels més propers.

Avui us proposo una nova visita i amb ella enceto una nova secció: MUSEUS!
I començo recomanant-vos-en un que no tenim massa lluny, el Museu Nacional D'Art de Catalunya, ubicat al fantàstic Palau de Montjuïc de Barcelona, un fantàstic edifici que ja val la pena per si sol, però que si a més a dins hi podem trobar grans obres pictòriques i escultòriques dels últims 1000 anys el fan una visita indispensable.

Com us explicava en l'entrada sobre el Parc Güell he començat a "descobrir" Barcelona durant l'últim any, perquè em vaig adonar que no la coneixia gens, i segueixo sorprenent-me encara ara d'alguns racons amagats de la ciutat comtal.
A finals de l'any passat un diumenge que estava passant a casa els meus avis a Cornellà de Llobregat vaig decidir agafar el tren i anar-me'n a visitar aquest museu del que tant m'havien parlat i en el que mai havia estat.
Com veieu a la foto feia un dia fantàstic i a finals de novembre que hi ha pocs visitants és fantàstic passejar per Montjuïc, i no hi ha excuses perque es pot pujar fins a dalt de tot mitjançant escales mecàniques!

El palau de Montjuïc és aquest fantàstic edifici que es construí en motiu de l'Exposició Internacional del 1929 amb un estil anomenat classicisme acadèmic i d'unes dimensions considerables. De la mateixa època és també l'avinguda que hi condueix i la famosa font lluminosa o màgica que contribueixen encara més a la monumentalitat i la bellesa de l'entorn. Destacar també les 4 columnes dòriques situades a un nivell per sota abans d'arribar al palau i que simbolitzen les 4 barres,

cúpula principal

que son una reconstrucció del 2010 de les que foren enderrocades el 1928. Tornant al palau, ja des de l'exterior s'intueix que l'edifici consta de dues plantes, i un cop entrem ens trobem amb el gran vestíbul, un espai ampli i diàfan i que és el punt d'unió entre les diferents ales i exposicions. Si pugem les primeres escales i mirem amunt veurem una gran cúpula decorada amb frescos de colors vius. I si seguim endavant arribem al gran saló o saló oval, un espai enorme cobert per una altra cúpula i columnes d'influències renaixentistes i a la part dreta (mirant d'esquena al vestíbul) hi ha també un orgue monumental. Quan jo hi vaig anar aquell gran espai era buit, només el bar/cafeteria n'ocupava una petita part i el fet de veure tot aquell gran espai sense res va fer que en pogués apreciar com n'era de gran.

el gran saló del palau de Montjuïc

A mi que m'agrada molt fixar-me en tots els detalls em va cridar l'atenció un fresc que vaig veure des del centre de la sala i que es trobava a dins de la biblioteca del museu i... no vaig poder evitar pujar escales per veure'l de més a prop. La biblioteca és un espai, obviament tranquil, i al que la gran majoria de públic no sol accedir; però s'hi pot entrar sense problemes. Entrant hi ha un mostrador d'informació i quan em van demanar què volia vaig dir que fer una fotografia del fresc d'aquell cavall volador blanc en el fons blau i molt amablement em van deixar fer-la i em van explicar una mica la història d'aquella biblioteca on es troba també l'antiga sala de te de la reina Maria Victòria. Per tant us animo a mirar una mica més enllà del que es veu a primera vista i a permetre-us descobrir coses que us atreguin i atrevir-vos a acostar-vos-hi , estic segura que descobrireu coses fantàstiques i l'experiència serà molt positiva.

sostre de la biblioteca

I després d'aquest apunt romàntico-filosòfic entraré a parlar de les obres d'art que podem trobar en aquest fantàstic entorn. Abans deixeu-me fer un altre apunt, i és que fa pocs mesos va sortir la notícia que a la col·lecció del MNAC s'havia ampliat considerablemnet, sobretot amb obres d'autors modernistes catalans poc coneguts, encara no he pogut anar-hi però és un motiu més per tornar-hi a anar i redescobrir-lo. Ara sí, entrem en la col·lecció del museu; aquesta està dividida en 4: art romànic, art gòtic, art del Renaixement i barroc, art modern i dibuix, gravats i cartells.

Pantocràtor de St. climent de Taüll

La col·lecció d'art romànic és una de les més conegudes i especials del museu i una de les més importants del món en obres d'aquest període. La gran majoria d'obres són d'origen català (tot i que també n'hi ha d'altres procedències). Les peces més singulars i importants d'aquesta col·lecció son els absis de les esglésies romàniques de la Vall de Boí (declarades Patrimoni de la Humanitat des del 2000), entre les que destaca el Pantocrator de Sant Climent de Taüll. No vull entrar aquí en el judici ètico-moral de si les obres han d'estar al seu lloc d'origen o conservades en un museu... és un tema delicat i que donaria per molt, potser en un altre post en parlaré; perquè no negaré (i suposo que vosaltres amics lectors tampoc) que es estrany veure dins un museu una recreació gairebé total d'una església per l'exhibició d'aquesta i saber que en l'església original n'hi ha una reproducció... A més dels diferents absis de les esglésies de la Vall de Boí, en aquesta ala del romànic hi podem trobar també altres frescos, retaules i escultures.

Il Bucintoro, Canaletto

Pel que fa a la col·lecció d'art gòtic hi podem trobar pintures murals, escultura de pedra, ivori o fusta, orfebreria i esmalts, la majoria procedents de Catalunya i dels territoris de l'antiga corona d'Aragó.

La part dedicada al renaixement i barroc es basa en donacions de col·leccions privades i està formada per obres produïdes a Espanya i Europa. Hi podem trobar obres d'artistes tant coneguts com Tiziano, Tintoretto, Canaletto, El Greco, Zurbarán, Velázquez o Rubens. Estic segura que d'aquests noms us en sonarà més d'un! Personalment com ja vaig dir en l'entrada sobre Roma aquests dos períodes de la història de l'art són els meus preferits i he de dir que la col·lecció del MNAC ofereix obres molt importants i una visió global de l'evolució dins i entre aquests períodes.

Desconsol, Llimona

A la segona planta hi trobem la col·lecció més gran i important del Museu i la que s'ha ampliat més en els últims temps: l'art modern i contemporani. Aquesta col·lecció està formada sobretot per art procedent de Catalunya, i és que entre el segle XIX i la primera meitat del XX són molts els artistes catalans que destaquen en els diferents corrents artístics i avantguardes, entre les que destaquen el modernisme i el noucentisme. Aquí hi trobem pintura, escultura i fins i tot mobiliari d'autors com Fortuny, Gaudí, Casas, Llimona, Picasso, Tàpies o Dalí. Si us agraden els diferents corrents artístics d'aquestes èpoques no podeu deixar de visitar el museu, ben segur que us sorprendrà.

En la secció de dibuixos, gravats i cartells hi ha una reduïda mostra des del s. XVI fins a principis del XX. Aquesta part ocupa una part molt petita en comparació amb la resta de col·leccions però s'hi troben petits tresors, com aquest cartell noucentista.

Espero poder organitzar aviat una altra visita a aquest fantàstic museu per poder reveure algunes de les obres i per descobrir les novetats que shi han dut a terme en aquest darrer any. (I si algú s'anima a acompanyar-me n'estaré encantada!)

Per acabar una última i especial recomanació... NO DEIXEU D'OBSERVAR LA VISTA! I és que des d'aquest punt de la muntanya de Montjuïc la vista sobre la ciutat és una fantàstica postal, i si no em creieu, jutgeu vosaltres mateixos! (perdoneu la qualitat de la imatge... la meva càmera de fotos no és res de l'altra món)

vistes des del MNAC cap a la plaça Espanya i el Tibidabo

I fins aquí aquest petit viatge a un dels museus més importants del nostre país, si en voleu saber més o senzillament consultar més obres, horaris o preus consulteu aquí a la seva web: http://museunacional.cat/ca

Espero els vostres comentaris i que em digueu que us sembla aquesta nova secció.

Una abraçada i ens retrobem aviat en el "nostre" pròxim destí!

carregant piles

Hola de nou amics viatgers!!

En primer lloc us demano disculpes per aquesta llarga absència. La tornada de Londres cap a Cambrils i l'intent de tornar a la "meva" vida... m'ha portat més temps de que esperava. Fer i desfer maletes, comiats i retrobaments, reprendre rutines,... ja se sap...

Estic preparant noves entrades i noves categories que espero ben aviat poder compartir amb tots vosaltres. Així que  us demano una miqueta més de paciència (poca, ho prometo). Ja he carregat piles i estic preparada per tornar amb nous viatges, experiències, visites, recomanacions etcètera. 

A més a més aviat farà 1 any que vaig decidir a obrir aquest espai i compartir-lo amb tots vosaltres i vull fer algunes reflexions en "veu" alta.

Fins molt aviat navegants!

la Luminara pisana

Bones de nou!

Avui us vull parlar d'una festa preciosa que he tingut la sort de viure 2 anys en directe i que realment val molt la pena: La Luminara di San Ranieri de Pisa.

Imatge aèria de la Luminara (font: http://www.viverepisa.it)

Durant tot el mes de juny a Pisa es fan diversos actes de festa major dins de l'anomenat Giugno Pisano, d'entre tots però el més espectacular és la Luminara que té lloc durant el vespre-nit del 16 al 17 de juny, coincidint amb la festa del patró de la ciutat, Sant Rainieri.

Durant aquella tarda s'il·luminen totes les finestres que donen al riu Arno amb unes 100.000 espelmes (sí sí, heu llegit bé el número). Totes les finestres dels edificis que donen al riu tenen una estructura de fusta col·locada on s'hi posen les espelmes (més o menys en funció del tamany de la finestra) i durant gairebé 2 hores es van encenent manualment totes les espelmes (jo vaig contar 6 grues amb 1 o 2 persones a dins que anaven fent la feina). El resultat és meravellós, el lungarno de Pisa ja de per si bonic, es converteix en un lloc màgic amb la llum de les esplemes. 

He tingut l'oportunitat de viure'n 2 (fins ara), la primera vegada vaig esperar la posta de sol des del pont més a l'oest, al ponte Solferino) i la segona des de l'est, al ponte della Fortezza. He de dir que al lloc on vaig estar el segon any ofereix una panoràmica més bonica, ja que s'hi veu el Ponte di Mezzo i la posta de sol.

També la famosa Torre inclinada és il·luminada aquell dia de manera especial amb candeles d'oli.

Per a acabar als volts de les 23h es fa també un espectacle piromusical pels volts del Ponte di Mezzo i Piazza Garibaldi, la millor manera sens dubte d'acabar una jornada màgica.

D'on ve aquesta tradició? 

La tradició d'il·luminar els edificis del riu ve de lluny, la primera referència escrita és al 1337, i es duia a terme sempre que hi havia algún acte solemne o festiu. Per exemple el 14 de juny del 1662, es van il·luminar els edificis en honor a Margarita Lluïsa, princesa d'Orleans i esposa de Cosme III que anava de Pisa a Florència. També se'n va fer una edició extraordinària el 31 de desembre del 1999 per festejar el nou

mil·lenni.

La tradició de fer-ho en honor al sant va nèixer el 1688 quan en motiu del canvi de l'urna que alberga les despulles del Sant patró de la ciutat, s'il·luminaren els balcons convertint l'ocasió en una gran festa. 

Us recomano doncs que si esteu per Pisa o rodalies el 16 de juny aprofiteu per visitar-la i gaudir d'aquest espectacle únic, estic seguríssima que us agradarà i no us deixarà indeferent! 

I per acabar, ja que una imatge val més que mil paraules... Aquí us deixo aquesta preciosa foto feta l'any passat. una abraçada i fins aviat navegants! 

Luminara des del Ponte della Fortezza