Olor de vacances

Molt bones viatgers!!

Sóc conscient que tinc el blog una mica abandonat... tinc una entrada a mitges (ja sabeu com va això...) que espero poder publicar aviat.

Per ara però us diré que per fi és setembre i que a finals de mes tinc previst fer unes bones vacances... el destí? Com no Itàlia! I aniré a un dels llocs que fa temps a la meva llista de llocs on anar tenia marcat com a important i per anar-hi aviat: NÀPOLS!!!!! La idea és posar en pràctica part de la ruta que vaig preparar com a projecte final del cicle de GIAT que era una ruta de Nàpols a Calabria recorrent la costa, com que tot no ho podré fer he decidit que faré Nàpols, Pompeia, Capri i la costa Amalfitana... Hi heu estat?? Alguna suggerència? En principi faig el viatge sola així que qualsevol consell és bo!! I si coneixeu algú que em pugui guiar jo encantada!

Prometo escriure, almenys,  una petita ressenya quan torni!! De momemnt una foto extreta de wikipèdia per anar fent boca :)

Una escapada per l'Empordà

Molt bones de nou companys de viatge!

Avui us vull explicar el que fins ara ha estat el meu últim “viatge”. Ja us explicava en la penúltima entrada que des del desembre estic treballant i per sorpresa un divendres em van fer saber que la setmana següent tindria vacances... En un primer moment vaig estar una mica mosca perquè amb tan poca previsió era impossible anar als destins que tenia pensats (Bèlgica, Anglaterra i com no, Itàlia), vaig mirar preus i opcions però se me n’anaven molt de pressupost; però després de pensar una mica vaig decidir que volia anar a algun lloc, descobrir un lloc on no hagués estat,... i la bombeta se’m va encendre... Era el moment de  descobrir l’Empordà!

Sempre hi havia volgut anar però allò que passa sempre: és aquí mateix, ja hi aniré... Doncs aquesta va ser la ocasió idònia. 2 nits en un hostal molt acollidor de Castelló d’Empúries i a fer quilòmetres! Així va ser com a mitjans de febrer amb el dipòsit del cotxe ple vaig començar a conduir rumb al nord! Un o dos di es abans vaig estar navegant per internet, informant-me de tot el que hi ha per veure, i no era poc! De fet amb els 3 dies que vaig estar vaig veure només una petita part, allò més destacable i conegut.

Com que explicar els 800 km de recorregut (amb lo que m’enrollo...) em portaria a escriure un post llarguíssim, em centraré (per ara) als 4 llocs que més em van agradar i marcar i són els següents:

part grega d'Empúries

estàtua d'Asclepi

Ruïnes d’Empúries: era un lloc al que feia moltíssim que volia anar, com sempre diu la meva àvia (i com a aquestes alçades ja sabreu) m’encanten les pedres! La història viva em fascina i els jaciments arqueològics en són el millor exemple. L’entrada és molt assequible (massa i tot potser, només 4,5€) i el jaciment ofereix un itinerari amb panells informatius sobre què i com era cadascun dels edificis. Hi trobem dues parts: la grega, tocant al mar, i la romana una mica més amunt i que ocupa una extensió més gran. El dia que hi vaig anar feia un sol espectacular i la temperatura era agradable, i tot i ser al febrer érem uns quants el que tombàvem per allà. Vaig estar-hi unes 2 hores, passejant sense pressa entre antigues cases, places i muralles... els mateixos llocs per on fa 2000 anys passejaven els nostres avantpassats vinguts de la mediterrània. Casualitat o no portava aquell dia les mateixes sabates que 1 any i mig abans van passejar amb la mateixa calma i també sota el sol pels fòrums imperials de Roma... I com en aquell dia la pregunta que més em feia era: quantes persones hauran caminat per aquí al llarg dels segles? En definitiva doncs us recomano anar-hi, si us agrada la història ho disfrutareu i sinó potser us ho repensareu després de veure-ho i viure-ho, perquè els llibres poden ser avorrits però les experiències són positives.

domus romana

Monestir de Sant Pere de Rodes: als llibre d’història de l’art sempre sortia com a gran exponent de l’art medieval català (tant romànic com gòtic) aquest monestir situat al damunt del Port de la Selva, mirant al mar. Jo vaig aparcar el cotxe al primer aparcament que vaig trobar, sota de l’església de Sta. Elena, i vaig fer la resta de camí a peu, són només 500 metres i us els recomano ja que és molt pla i té unes vistes fantàstiques. El conjunt monumental està format per l’església, el claustre i les antigues dependències monàstiques. L’església tot i que està completament buida per dins conserva la seva magnífica estructura i es poden apreciar perfectament les voltes del sostre. El claustre o claustres perque de fet n’hi ha dos, el més antic a sota i el de sobre molt reconstruït però que segueix transmetent aquella màgia i tranquil·litat dels claustres. De les dependències se’n conserva poca cosa, el lloc on hi havia la cuina, el refectori i altres sales que actualment no son visitables com la biblioteca. Es pot entrar també al campanar tot i que no s’hi pot pujar, a l’igual que a l’altra torre, on si es pot accedir és a la terrassa que és un fantàstic mirador del cap de Creus i on hi ha el restaurant, del que no puc valorar res ja que no hi vaig entrar. Animeu-vos a visitar-lo i feu-ho amb temps, contagieu-vos de la tranquil·litat que ofereix aquest lloc i admireu amb calma tot el magnífic conjunt arquitectònic.

panoràmica del monestir

Panoràmica de Cadaqués

Cadaqués: Aquest poble emblema mediterrani, de cases blanques amb finestres blaves que es precipiten en pendent cap al mar i al que no hi havia estat mai. S’hi respira calma, tranquil·litat i convida a seure admirant-ne el paisatge. Vaig aparcar el cotxe a l’entrada del poble (en un pàrquing Saba que em va costar un ronyó...), i sense saber on anava vaig començar a caminar cap amunt per carrerons de pedra estrets, i vaig arribar a l’església de Santa Maria, i tot i que no hi vaig poder entrar perque estava tancada si que des de la porta vaig poder admirar el retaule barroc i em va semblar preciós, m’hagués agradat poder-lo admirar de més a prop, una excusa per tornar. Des d’allà els carrers començaven a baixar i després de poca estona vorejant la muntanya per la vora del mar vaig arribar a la platja, des d’on es pot admirar la “foto” més típica del poble. I com que era mitja tarda i feia solet vaig aprofitar per fer un tallat a primera línia de mar.

Peratallada: Un poblet medieval que va ser tota una sorpresa, me’l van recomanar a l’oficina de turisme d’El Port de la Selva i també la mestressa de l’hostal de Castelló d’Empúries on dormia. Em va costar arribar-hi, no perque sigui difícil de trobar sinó perque seguint les “instruccions” del gps vaig trigar el triple (em va fer passar per camins de terra i pretenia fer-me creuar barrancs) però el viatge va valdre la pena. El poble es troba dins d’un recinte emmurallat rodejat per un fossar, a dins s’hi troba el castell, l’antiga torre de l’homenatge i conserva també tot un entrellat de carrers de pedra estrets i amb un encant especial que costa descriure en paraules.

façana de l'església de Castelló d'Empúries

Castelló d’Empúries: Com ja he dit abans és el lloc on em vaig allotjar les dues nits que vaig passar fora. Però a més de trobar-hi un lloc fantàstic per desconnectar vaig descobrir un poble molt bonic. Castelló d'Empúries va ser la capital del comptat d'Empúries durant diversos segles a l'Edat mitjana. el nucli antic el formen un entramat de carrers estrets i irregulars, carrers que conviden a passejar-hi tranquil·lament. Destacable és també l'església de Santa Maria (anomenada també la catedral de l'Empordà), amb un interior gòtic molt bonic, així com el palau comptal, seu de l'actual Ajuntament.

Fins aquí els cinc llocs que més em van agradar, vaig visitar molts més llocs: l’Escala, Sant Martí d’Empúries, El Port de la Selva, Pals, Empuriabrava, Tossa de Mar i potser me’n deixo algun però com he dit si digués alguna cosa de tots aquest post no s’acabaria mai.

Espero que us animeu a visitar algun dels llocs que us he proposat i que compartiu amb mi l’experiència!

Fins al pròxim destí!

Dublin

Bones de nou amics viatgers!

Avui us explicaré el meu viatge a Dublin, la capital irlandesa. 

Aviat farà tres anys d'aquest viatge, originàriament era un viatge lingüístic de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils on estava estudiant el cicle formatiu de GIAT; però sincerament de lingüístic poc...

panoràmica de Dublin des del Guiness storeHouse

El viatge va ser un recorregut per tot el país des de Dublin fins a Cork i després fins a Connemara amb un temps limitat, però a la capital hi vam passar 3 dies i és per on més vam poder caminar i explorar al nostre ritme tot i que estava tot bastant programat.

exemple d'edifici neoclàssic dublinès

Dublin és una ciutat de més d'un milió d'habitants (gairebé 2 si hi sumem l'àrea metropolitana) situada a la costa est al vell mig de l'illa d'Irlanda. El primer que em va cridar l'atenció de la ciutat va ser la seva arquitectura i és que com podeu observar en aquesta fotografia feta des del punt més alt de la ciutat tots els edificis són molt semblants: un màxim de dos o tres plantes i de color vermellós-ataronjat dels totxos. Tota la ciutat és pràcticament igual i només destaquen les esglésies i alguns edificis públics, aquests blancs i d'estil neoclàssic.

La ciutat en si és bonica però, per mi de tot el que vaig veure del país és el que menys em va agradar... Com us he dit vam recorrer tota la costa irlandesa amb autocar (moltes hores d'autocar) i això ens va permetre veure les carreteres i els fantàstics paisatges i colors de les terres irlandeses.

El primer que vam visitar és el museu més visitat del país, el Guiness storeHouse, la fàbrica de la famosa cervesa negra Guiness. Aquí s'expliquen els ingredients i el procés per a la fabricació d'aquesta cervesa espessa i amb fort gust de torrat. Hi ha diversos pisos i a dalt de tot hi ha un mirador que inclou el tast d'una pinta, la mesura que s'utilitza als països anglosaxons per als líquids, I és que servir una Guiness és tot un ritual! Primer s'ha d'omplir el got amb una inclinació de 45º sense omplir-la del tot i deixar-la reposar fins que l'espuma puja i després s'acaba d'omplir. I aquest n'és el resultat:

En una de les plantes del museu, la quarta si la memòria nio em falla us fan un “curs” per servir-la correctament i us donen un diploma.

lateral de St. Patrick's

Sortint del museu vam fer una passejada a peu tornant al hostel i vam passar per la catedral de Saint Patrick’s,, catedral nacional d’Irlanda però no la principal de Dublín, que és la catedral de la Santíssima Trinitat. És una catedral construïda amb pedra entre el 1200 i el 1270 i d’estil gòtic normand, el problema és que no hi vam poder entrar, m’hagués agradat veure-la per dins (no hi puc fer més m’encanten les esglésies). Vam seguir passejant pels carrers peatonals del centre i vam entrar al parc de St Stephen, no gaire gran però amb un llac i cignes.

estàtua Molly Malone

D’allí camí del Trinity College vam passar per la estàtua de Molly Malone, una atracció turística de la ciutat. Representa l’estàtua d’una peixatera, que segons una cançó popular irlandesa, tenia una gran bellesa i venia el marisc fresc al port de la ciutat tot cridant “Musclos i escopinyes fresques!” (i diuen les males llengües que a part de peixatera era prostituta de nit). És habitual trobar grups de turistes fent-se fotos amb l’estàtua, molts d’ells posant-hi les mans als pits.

Fins aquí el primer dia a Dublín.

El segon vam anar al castell, però com que érem un grup gran i la visita no estava organitzada ens vam quedar sense poder entrar-hi. L’edifici data del segle XVIII i va ser la seu del govern britànic a l’illa fins al 1922. En els seus voltants hi ha també una petita església i uns jardins, ambdós recomanables com podeu veure a les fotos.

interior de l'església del castell

jardins del castell

I del castell xino xano pel costat del riu Liffey fins al Phoenix park, un dels parcs urbans més grans d’Europa, del que només vaig recórrer una petita part, ja que juntament amb la meva amiga i companya de classe i de viatge Elena vam optar per seure a la gespa al costat del llac aprofitant el bon dia. Tot i així si teniu temps és un parc pel que val la pena passejar i on hi trobareu cérvols, cignes, i potser algun que altre cavall.

Després tornada al centre i temps lliure que vam aprofitar per dinar en un típic pub i passejar una mica. També vam entrar als jardins del Trinity College i una petita part del grup va entrar a la biblioteca del mateix, on es troba el The book of Kells, un manuscrit del segle IX, i és un dels llibres de l’edat mitjana més ben conservats.

Després d’això alguns van aprofitar aquesta última nit per anar a Temple bar, la zona d’oci nocturn de la ciutat, però jo no em vaig trobar massa bé i no vaig poder-hi anar.

I fins aquí la meva experiència per la capital irlandesa, tinc molt bon record d'aquell viatge sobretot per les persones amb qui el vaig fer, i com que sé que les meves companyes de viatge son seguidores del blog, una abraçada molt gran Elena, Teresa i Encarna!!!

vista des del riu

  Espero no trigar en enllestir la nova entrada i que ens retrobem aviat per aquí!!
Una abraçada companys de viatge!

Excuses per l'absència

Mare meva des del mes d'octubre que no actualitzo el blog!! Us demano perdo amics i seguidors!!

A principis d'octubre en l'entrada carregant piles us explicava una mica el motiu pel que havia trigat tant a tornar a escriure i tot i que donava per acabada la resituació hi han hagut nous canvis que m'han tingut molt ocupada i no he pogut gestionar bé el temps. I és que a principis de desembre vaig començar a treballar i en un principi entre el cansament i uns horaris complicats no trobava cap raconet per escriure

Dit això vull que sapigueu que fa temps que tinc una entrada a mitges (amb temps vull dir mesos!!!) i que tinc ganes de publicar-la però encara em queda una mica, i és que crear una entrada requereix temps: triar les fotos (quan viatjo faig moltíssimes fotos i no és fàcil fer la tria), editar-les, escriure el text i inserir-hi les fotos mantenint el format.

Moltes gràcies per la vostra comprensió i prometo buscar estones per acabar l'entrada pendent i de buscar nous destins per explicar-vos. 

Aquí us deixo aquesta foto amb una magnífica frase d'Oscar Wilde i per animar-vos a vosaltres també a portar sempre un diari quan viatgeu!

    

Una abraçada amics i fins molt aviat (espero)!! El vaixell segueix en marxa :)

El MNAC, el Museu Nacional d'Art de Catalunya

I com us vaig prometre torno a ser aquí, preparada per seguir compartir amb tots vosaltres allò que em mou i m'inspira, el descobriment de nous llocs o el redescobriment dels més propers.

Avui us proposo una nova visita i amb ella enceto una nova secció: MUSEUS!
I començo recomanant-vos-en un que no tenim massa lluny, el Museu Nacional D'Art de Catalunya, ubicat al fantàstic Palau de Montjuïc de Barcelona, un fantàstic edifici que ja val la pena per si sol, però que si a més a dins hi podem trobar grans obres pictòriques i escultòriques dels últims 1000 anys el fan una visita indispensable.

Com us explicava en l'entrada sobre el Parc Güell he començat a "descobrir" Barcelona durant l'últim any, perquè em vaig adonar que no la coneixia gens, i segueixo sorprenent-me encara ara d'alguns racons amagats de la ciutat comtal.
A finals de l'any passat un diumenge que estava passant a casa els meus avis a Cornellà de Llobregat vaig decidir agafar el tren i anar-me'n a visitar aquest museu del que tant m'havien parlat i en el que mai havia estat.
Com veieu a la foto feia un dia fantàstic i a finals de novembre que hi ha pocs visitants és fantàstic passejar per Montjuïc, i no hi ha excuses perque es pot pujar fins a dalt de tot mitjançant escales mecàniques!

El palau de Montjuïc és aquest fantàstic edifici que es construí en motiu de l'Exposició Internacional del 1929 amb un estil anomenat classicisme acadèmic i d'unes dimensions considerables. De la mateixa època és també l'avinguda que hi condueix i la famosa font lluminosa o màgica que contribueixen encara més a la monumentalitat i la bellesa de l'entorn. Destacar també les 4 columnes dòriques situades a un nivell per sota abans d'arribar al palau i que simbolitzen les 4 barres,

cúpula principal

que son una reconstrucció del 2010 de les que foren enderrocades el 1928. Tornant al palau, ja des de l'exterior s'intueix que l'edifici consta de dues plantes, i un cop entrem ens trobem amb el gran vestíbul, un espai ampli i diàfan i que és el punt d'unió entre les diferents ales i exposicions. Si pugem les primeres escales i mirem amunt veurem una gran cúpula decorada amb frescos de colors vius. I si seguim endavant arribem al gran saló o saló oval, un espai enorme cobert per una altra cúpula i columnes d'influències renaixentistes i a la part dreta (mirant d'esquena al vestíbul) hi ha també un orgue monumental. Quan jo hi vaig anar aquell gran espai era buit, només el bar/cafeteria n'ocupava una petita part i el fet de veure tot aquell gran espai sense res va fer que en pogués apreciar com n'era de gran.

el gran saló del palau de Montjuïc

A mi que m'agrada molt fixar-me en tots els detalls em va cridar l'atenció un fresc que vaig veure des del centre de la sala i que es trobava a dins de la biblioteca del museu i... no vaig poder evitar pujar escales per veure'l de més a prop. La biblioteca és un espai, obviament tranquil, i al que la gran majoria de públic no sol accedir; però s'hi pot entrar sense problemes. Entrant hi ha un mostrador d'informació i quan em van demanar què volia vaig dir que fer una fotografia del fresc d'aquell cavall volador blanc en el fons blau i molt amablement em van deixar fer-la i em van explicar una mica la història d'aquella biblioteca on es troba també l'antiga sala de te de la reina Maria Victòria. Per tant us animo a mirar una mica més enllà del que es veu a primera vista i a permetre-us descobrir coses que us atreguin i atrevir-vos a acostar-vos-hi , estic segura que descobrireu coses fantàstiques i l'experiència serà molt positiva.

sostre de la biblioteca

I després d'aquest apunt romàntico-filosòfic entraré a parlar de les obres d'art que podem trobar en aquest fantàstic entorn. Abans deixeu-me fer un altre apunt, i és que fa pocs mesos va sortir la notícia que a la col·lecció del MNAC s'havia ampliat considerablemnet, sobretot amb obres d'autors modernistes catalans poc coneguts, encara no he pogut anar-hi però és un motiu més per tornar-hi a anar i redescobrir-lo. Ara sí, entrem en la col·lecció del museu; aquesta està dividida en 4: art romànic, art gòtic, art del Renaixement i barroc, art modern i dibuix, gravats i cartells.

Pantocràtor de St. climent de Taüll

La col·lecció d'art romànic és una de les més conegudes i especials del museu i una de les més importants del món en obres d'aquest període. La gran majoria d'obres són d'origen català (tot i que també n'hi ha d'altres procedències). Les peces més singulars i importants d'aquesta col·lecció son els absis de les esglésies romàniques de la Vall de Boí (declarades Patrimoni de la Humanitat des del 2000), entre les que destaca el Pantocrator de Sant Climent de Taüll. No vull entrar aquí en el judici ètico-moral de si les obres han d'estar al seu lloc d'origen o conservades en un museu... és un tema delicat i que donaria per molt, potser en un altre post en parlaré; perquè no negaré (i suposo que vosaltres amics lectors tampoc) que es estrany veure dins un museu una recreació gairebé total d'una església per l'exhibició d'aquesta i saber que en l'església original n'hi ha una reproducció... A més dels diferents absis de les esglésies de la Vall de Boí, en aquesta ala del romànic hi podem trobar també altres frescos, retaules i escultures.

Il Bucintoro, Canaletto

Pel que fa a la col·lecció d'art gòtic hi podem trobar pintures murals, escultura de pedra, ivori o fusta, orfebreria i esmalts, la majoria procedents de Catalunya i dels territoris de l'antiga corona d'Aragó.

La part dedicada al renaixement i barroc es basa en donacions de col·leccions privades i està formada per obres produïdes a Espanya i Europa. Hi podem trobar obres d'artistes tant coneguts com Tiziano, Tintoretto, Canaletto, El Greco, Zurbarán, Velázquez o Rubens. Estic segura que d'aquests noms us en sonarà més d'un! Personalment com ja vaig dir en l'entrada sobre Roma aquests dos períodes de la història de l'art són els meus preferits i he de dir que la col·lecció del MNAC ofereix obres molt importants i una visió global de l'evolució dins i entre aquests períodes.

Desconsol, Llimona

A la segona planta hi trobem la col·lecció més gran i important del Museu i la que s'ha ampliat més en els últims temps: l'art modern i contemporani. Aquesta col·lecció està formada sobretot per art procedent de Catalunya, i és que entre el segle XIX i la primera meitat del XX són molts els artistes catalans que destaquen en els diferents corrents artístics i avantguardes, entre les que destaquen el modernisme i el noucentisme. Aquí hi trobem pintura, escultura i fins i tot mobiliari d'autors com Fortuny, Gaudí, Casas, Llimona, Picasso, Tàpies o Dalí. Si us agraden els diferents corrents artístics d'aquestes èpoques no podeu deixar de visitar el museu, ben segur que us sorprendrà.

En la secció de dibuixos, gravats i cartells hi ha una reduïda mostra des del s. XVI fins a principis del XX. Aquesta part ocupa una part molt petita en comparació amb la resta de col·leccions però s'hi troben petits tresors, com aquest cartell noucentista.

Espero poder organitzar aviat una altra visita a aquest fantàstic museu per poder reveure algunes de les obres i per descobrir les novetats que shi han dut a terme en aquest darrer any. (I si algú s'anima a acompanyar-me n'estaré encantada!)

Per acabar una última i especial recomanació... NO DEIXEU D'OBSERVAR LA VISTA! I és que des d'aquest punt de la muntanya de Montjuïc la vista sobre la ciutat és una fantàstica postal, i si no em creieu, jutgeu vosaltres mateixos! (perdoneu la qualitat de la imatge... la meva càmera de fotos no és res de l'altra món)

vistes des del MNAC cap a la plaça Espanya i el Tibidabo

I fins aquí aquest petit viatge a un dels museus més importants del nostre país, si en voleu saber més o senzillament consultar més obres, horaris o preus consulteu aquí a la seva web: http://museunacional.cat/ca

Espero els vostres comentaris i que em digueu que us sembla aquesta nova secció.

Una abraçada i ens retrobem aviat en el "nostre" pròxim destí!