dijous, 30 de gener de 2014

Siurana i la reina mora

Coneixeu Siurana? 
Un poble penjat en un penya-segat amb vistes a un gran embassament, a uns 50 Km de Cambrils o Tarragona i uns 40 de Reus.


Bonic, no creieu?
Situat a l'extrem de les muntanyes de Prades, a cavall entre el Priorat i el Baix Camp aquest petit poblet on hi viuen una vintena de persones (segons la web de Turisme del Priorat) ofereix unes vistes meravelloses dels voltants, així com un entorn natural i paisatgístic excepcional.

Confesso que no hi havia estat mai fins al passat mes d'octubre (sí, ho sé!! No tinc perdó!!!), suposo que per lo de sempre: està aquí mateix i hi puc anar quan vulgui... És una manera de pensar bastant habitual però a l'hora força trista perque ens fa perdre racons preciosos que tenim a poca distància de casa. Feia potser un parell d'anys que deia, hi he d'anar però... ja se sap, a vegades costa trobar el moment. A més a més a mi personalment no m'agrada massa conduir per carreteres de muntanya així que per mi sola no m'atrevia a anar-hi, ara però puc dir que la carretera no està tan malament com em pensava!! Curves si, però hi ha espai suficient.

Cornudella des de Siurana, font: wikipèdia
El cas és doncs que un dia assolellat d'octubre amb la meva amiga Maria, la seva cosina (i també amiga meva) Núria i la gossa d'aquesta, la Yuma; vam dirigir-nos cap a Siurana. Abans d'enfilar-nos directament cap al poble vam fer una petita parada a Cornudella, el municipi al qual pertany situat al peu de la muntanya per fer cafè, us ho recomano per entrar en calor i de passada per veure els carrerons, les cases de pedra, la olor de pa recent fet i les placetes que també ofereix el poble.
Després d'aquesta parada vam començar a tirar cap a Siurana, si us agrada caminar també s'hi pot anar a peu des de Cornudella, tenint en compte que hi ha més de 300m de desnivell. A més a més per tota carretera de pujada hi ha diversos llocs on es pot deixar el cotxe per si es vol fer només una part de la carretera a peu, nosaltres el vam deixar a uns 2Km (si mal no recordo i vam seguir a peu), permetent-nos així admirar el paisatge boscós de les Muntanyes de Prades. Si us fa mandra caminar però no patiu, també es pot deixar el cotxe al mateix poble!

Un cop arribades a dalt el que més em va sobtar va ser trobar-hi turistes francesos, mexicans i alemanys!! A la dreta teniu la fotografia de les primeres cases del poble, preludi de la resta, cases de pedra, finestres amb porticons marrons i grans portes de fusta.

Siurana ofereix un salt en el temps i és un bon lloc on fer una pausa, allà el temps es para i tot l'entorn convida a la tranquil·litat i benestar. Si us dirigiu cap a l'església de Sta. Maria (d'estil romànic construïda entre els segles XII-XIII) arribareu també al límit del terme, grans pedres on poder seure i admirar les vistes del pantà.


Allà es respira llibertat, aquella sensació de sentir l'aire a la cara i omplir-se els pulmons amb aire pur... Tots em fet alguna vegada allò d'obrir els braços, tancar els ulls i respirar fons no? Aquest és un lloc fantàstic per fer-ho, no pensar en res i només disfrutar del silenci i les vistes. (que poètic m'ha quedat! ;))

Després del relax que ofereix aquest indret vam tornar enrere per dirigir-nos al refugi a dinar, ho vam fer a la terrassa d'aquest que ofereix també unes vistes estupendes.
vistes des del refugi










Un cop amb l'estomac ple i les piles carregades, vam seguir caminant una mica més pels carrers empedrats i ens vam dirigir cap a les ruïnes del Castell àrab, i és que Siurana té una història que es remonta a la Prehistòria, però va ser un punt important durant l'època de domini àrab.

La llegenda de la reina mora

Com ja he dit, Siurana va ser un punt territorial important durant el període de domini àrab de la Península Ibèrica. Els àrabs s'hi establiren cap al s. XI convertint l'indret en un punt de defensa per controlar la frontera entre els regnes cristians i àrabs. Entre els s.XI i XII es feu la major part de la reconquesta de l'actual Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, però Siurana tenia un difícil accés i va ser l'últim reducte musulmà de Catalunya.

De la seva conquesta en nasqué la llegenda: 
(Resumida)Segons Joan Amades, Siurana estava governada per la reina mora AbdelAzia que quan es va veure atacada per les tropes cristianes, presa del pànic va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir cap a un precipici proper. Per evitar que el cavall parés per instint l'hi va tapar els ulls, tot i així el cavall es va adonar del preill i va clavar fortament les peülles a terra amb tanta força que la marca de la ferradura és encara visible als nostres dies. La tragèdia va ser inevitable...
ës per això que al punt on hi ha clavada la ferradura, ben a prop de les restes del castell, se l'anomena el Salt de la Reina Mora.
Salt de la Reina Mora i marca de la ferradura
Coneixíeu la llegenda? Espero que us animeu a visitar aquest poblet perdut entre les muntanyes i que compartiu aquí la vostra experiència! Estic segura que us agaradarà i us enamorarà!!

Després d'això continuem el nostre viatge! Qui sap quin serà el pròxim destí?