Girona, on caminant pel seu call el temps s'atura
He estat a Girona tan sols una vegada fa un parell d'anys. Hi vaig anar mentre feia el cicle formatiu de GIAT i allà uns altres estudiants del mateix cicle ens van fer una visita guiada per la ciutat. Confesso que em va agradar molt. Hi vam anar al març si mal no recordo i entre setmana pel que no hi havia aglomeracions i va fer molt bon dia pel que vam poder passejar tranquil·lament.
He estat a Girona tan sols una vegada fa un parell d'anys. Hi vaig anar mentre feia el cicle formatiu de GIAT i allà uns altres estudiants del mateix cicle ens van fer una visita guiada per la ciutat. Confesso que em va agradar molt. Hi vam anar al març si mal no recordo i entre setmana pel que no hi havia aglomeracions i va fer molt bon dia pel que vam poder passejar tranquil·lament.
riu Onyar des del pont de Sant Feliu |
La història de Girona es remunta als ibers però, com passa amb tantes ciutats catalanes, foren els romans qui l'hi donaren nom (Gerunda) i hi començaren a estructurar una ciutat, tot i que Girona no tenia el traçat típic de les ciutats romanes. El període històric més important de la ciutat és durant la baixa edat mitjana aproximadament al s.XIII; en gran part gràcies a la important comunitat jueva que vivia a la ciutat. En aquest aspecte cal destacar l'escola cabalística (estudi de la Càbala, escriptures sagrades dels jueus) que fou la més important del sud d'Europa. gràcies a la importància d'aquest col·lectiu Girona compta amb un dels calls jueus més ben conservats d'Europa i que actualment és una de les principals atraccions de la ciutat.

![]() |
banys àrabs |

Després d'això la pròxima parada va ser un dels llocs més coneguts de la ciutat, la catedral, que barreja diferents estils arquitectònics i que compta amb la nau gòtica més ampla del món. Si no recordo malament no hi vam poder entrar, un motiu més per tornar a la ciutat!
Sortint de la catedral vam arribar al call jueu que està just al costat i que, com ja he explicat abans, és un dels més ben conservats d'Europa. està format per un conjunt de carrers estrets i empinats, amb moltes escales, alguns d'ells en part coberts per "túnels"(no sé si és la paraula justa...) que uneixen les cases de banda i banda del carrer. M'agrada molt l'atmosfera que es respira en aquests tipus de barris històrics, mentre camines per allà és com si el temps s'hagués aturat i per un moment et trasllades a èpoques anteriors. Si teniu temps exploreu-lo al vostre ritme, mireu les façanes i les portes de les cases. Aquí us adjunto un parell de fotografies.

Després vam tornar a creuar el riu Onyar pel pont de Gusteve Eiffel, sí el mateix que va fer la Torre Eiffel a París, un pont de ferro vermell des del que hi ha unes vistes fantàstiques de les cases de diferents colors els balcons de les quals sembla que s'hagin de precipitar a l'aigua.
![]() |
vistes del pont Eiffel |
Ens veiem en la pròxima entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada