la Luminara pisana

Bones de nou!

Avui us vull parlar d'una festa preciosa que he tingut la sort de viure 2 anys en directe i que realment val molt la pena: La Luminara di San Ranieri de Pisa.

Imatge aèria de la Luminara (font: http://www.viverepisa.it)

Durant tot el mes de juny a Pisa es fan diversos actes de festa major dins de l'anomenat Giugno Pisano, d'entre tots però el més espectacular és la Luminara que té lloc durant el vespre-nit del 16 al 17 de juny, coincidint amb la festa del patró de la ciutat, Sant Rainieri.

Durant aquella tarda s'il·luminen totes les finestres que donen al riu Arno amb unes 100.000 espelmes (sí sí, heu llegit bé el número). Totes les finestres dels edificis que donen al riu tenen una estructura de fusta col·locada on s'hi posen les espelmes (més o menys en funció del tamany de la finestra) i durant gairebé 2 hores es van encenent manualment totes les espelmes (jo vaig contar 6 grues amb 1 o 2 persones a dins que anaven fent la feina). El resultat és meravellós, el lungarno de Pisa ja de per si bonic, es converteix en un lloc màgic amb la llum de les esplemes. 

He tingut l'oportunitat de viure'n 2 (fins ara), la primera vegada vaig esperar la posta de sol des del pont més a l'oest, al ponte Solferino) i la segona des de l'est, al ponte della Fortezza. He de dir que al lloc on vaig estar el segon any ofereix una panoràmica més bonica, ja que s'hi veu el Ponte di Mezzo i la posta de sol.

També la famosa Torre inclinada és il·luminada aquell dia de manera especial amb candeles d'oli.

Per a acabar als volts de les 23h es fa també un espectacle piromusical pels volts del Ponte di Mezzo i Piazza Garibaldi, la millor manera sens dubte d'acabar una jornada màgica.

D'on ve aquesta tradició? 

La tradició d'il·luminar els edificis del riu ve de lluny, la primera referència escrita és al 1337, i es duia a terme sempre que hi havia algún acte solemne o festiu. Per exemple el 14 de juny del 1662, es van il·luminar els edificis en honor a Margarita Lluïsa, princesa d'Orleans i esposa de Cosme III que anava de Pisa a Florència. També se'n va fer una edició extraordinària el 31 de desembre del 1999 per festejar el nou

mil·lenni.

La tradició de fer-ho en honor al sant va nèixer el 1688 quan en motiu del canvi de l'urna que alberga les despulles del Sant patró de la ciutat, s'il·luminaren els balcons convertint l'ocasió en una gran festa. 

Us recomano doncs que si esteu per Pisa o rodalies el 16 de juny aprofiteu per visitar-la i gaudir d'aquest espectacle únic, estic seguríssima que us agradarà i no us deixarà indeferent! 

I per acabar, ja que una imatge val més que mil paraules... Aquí us deixo aquesta preciosa foto feta l'any passat. una abraçada i fins aviat navegants! 

Luminara des del Ponte della Fortezza

Pisa, 2a part

Hola de nou addictes als viatges!

Fa un mes i mig vaig escriure una entrada titulada Pisa, molt més que una torre on us parlava de la ciutat i us recomanava alguns llocs per visitar a la part nord del riu, Tramontana. Avui us parlaré e la resta de la ciutat.

Com ja vaig dir Pisa té moltes coses per veure i molts llocs per passejar. Primer de tot començarem amb la part de Mezzogiorno, l'altra part del riu:

jardí de la llibreria La Feltrinelli

• Corso Italia: Aquest és el carrer principal que uneix, pràcticament, el Ponte di Mezzo amb l'estació central de la ciutat i un dels eixos comercials més importants de la ciutat. aquest carrer té aproximadament uns 500m i a banda i banda hi podem trobar moltes botigues, sobretot de roba. A més a més, si us agrada llegir hi trobareu una de les llibreries més boniques que he vist mai, la Feltrinelli; que tot i que des de fora no sembla gran cosa un cop si entra té varies sales i un jardí amb butaques i bancs per poder llegir a l'obra de les parres... Un lloc molt bonic per descobrir i passar una bona estona amb companyia d'un bon llibre. A més a més us recomano que no tingueu por d'endinsar-vos per algun dels carrerons que creuen el carrer perque s'hi amaguen places, cafeteries i llocs molt bonics i tranquils!

piazza gambacorti

• Piazza Chiara Gambacorti (o della Pera): aquesta plaça la vaig descobrir de manera casual fent el que us aconsellava abans. S'hi pot accedir per tres carrers i és una plaça que queda tancada molt bonica. A més al vespre/nit hi ha molts llocs on prendre alguna cosa en un entorn tranquil però ple de vida. Deixeu-me dir que la foto no l'hi fa massa justícia... la vaig fer la primera vegada que hi vaig estar, les altres que tinc son de grup sopant o prenent alguna cosa i per tant no les publicaré. (Si en voleu veure més busqueu-ho al google que n'hi trobareu bastantes)

Pisa, molt més que una torre!!

Bones viatgers!

La meva segona entrada no podia ser tampoc d'una altra ciutat.. Pisa, on he tingut el plaer de viure-hi durant 4 mesos en l'últim any i mig i on tornaré segur, qui sap si per quedar-m'hi...

Duomo i Torre de Pisa

La meva arribada a Pisa va ser casual. Des de sempre he sigut una enamorada d'Itàlia, el seu art (renaixentista i barroc principalment), la seva llengua, la seva música, la seva gastronomia,... i és per això que a principis de l'any passat em vaig decidir a anar-hi a treballar durant l'estiu, ja que només tenia 3 mesos (estava estudiant un Cicle formatiu de Grau Superior de Guia, Informació i Assistència turística) i les perspectives de treballar prop d'on visc no eren gaire encoratjadores... durant molts anys he treballat als estiu de cara al turisme i és sinònim d'horaris llarguíssims, treballar de dilluns a diumenge i tot plegat per poc sou i si em permeteu... ja no tinc edat! Amb 16, 17, 18 anys no passa res per dormir poc, però quan una està a prop dels 30 ja no és el mateix. Així que em vaig decidir a buscar feina Roma, la idea original era treballar en algun hotel de la ciutat eterna però també em vaig inscriure per treballar d'au-pair i va ser d'aquesta manera com vaig acabar a la ciutat amb la torre més coneguda del món.