El MNAC, el Museu Nacional d'Art de Catalunya

I com us vaig prometre torno a ser aquí, preparada per seguir compartir amb tots vosaltres allò que em mou i m'inspira, el descobriment de nous llocs o el redescobriment dels més propers.

Avui us proposo una nova visita i amb ella enceto una nova secció: MUSEUS!
I començo recomanant-vos-en un que no tenim massa lluny, el Museu Nacional D'Art de Catalunya, ubicat al fantàstic Palau de Montjuïc de Barcelona, un fantàstic edifici que ja val la pena per si sol, però que si a més a dins hi podem trobar grans obres pictòriques i escultòriques dels últims 1000 anys el fan una visita indispensable.

Com us explicava en l'entrada sobre el Parc Güell he començat a "descobrir" Barcelona durant l'últim any, perquè em vaig adonar que no la coneixia gens, i segueixo sorprenent-me encara ara d'alguns racons amagats de la ciutat comtal.
A finals de l'any passat un diumenge que estava passant a casa els meus avis a Cornellà de Llobregat vaig decidir agafar el tren i anar-me'n a visitar aquest museu del que tant m'havien parlat i en el que mai havia estat.
Com veieu a la foto feia un dia fantàstic i a finals de novembre que hi ha pocs visitants és fantàstic passejar per Montjuïc, i no hi ha excuses perque es pot pujar fins a dalt de tot mitjançant escales mecàniques!

El palau de Montjuïc és aquest fantàstic edifici que es construí en motiu de l'Exposició Internacional del 1929 amb un estil anomenat classicisme acadèmic i d'unes dimensions considerables. De la mateixa època és també l'avinguda que hi condueix i la famosa font lluminosa o màgica que contribueixen encara més a la monumentalitat i la bellesa de l'entorn. Destacar també les 4 columnes dòriques situades a un nivell per sota abans d'arribar al palau i que simbolitzen les 4 barres,

cúpula principal

que son una reconstrucció del 2010 de les que foren enderrocades el 1928. Tornant al palau, ja des de l'exterior s'intueix que l'edifici consta de dues plantes, i un cop entrem ens trobem amb el gran vestíbul, un espai ampli i diàfan i que és el punt d'unió entre les diferents ales i exposicions. Si pugem les primeres escales i mirem amunt veurem una gran cúpula decorada amb frescos de colors vius. I si seguim endavant arribem al gran saló o saló oval, un espai enorme cobert per una altra cúpula i columnes d'influències renaixentistes i a la part dreta (mirant d'esquena al vestíbul) hi ha també un orgue monumental. Quan jo hi vaig anar aquell gran espai era buit, només el bar/cafeteria n'ocupava una petita part i el fet de veure tot aquell gran espai sense res va fer que en pogués apreciar com n'era de gran.

el gran saló del palau de Montjuïc

A mi que m'agrada molt fixar-me en tots els detalls em va cridar l'atenció un fresc que vaig veure des del centre de la sala i que es trobava a dins de la biblioteca del museu i... no vaig poder evitar pujar escales per veure'l de més a prop. La biblioteca és un espai, obviament tranquil, i al que la gran majoria de públic no sol accedir; però s'hi pot entrar sense problemes. Entrant hi ha un mostrador d'informació i quan em van demanar què volia vaig dir que fer una fotografia del fresc d'aquell cavall volador blanc en el fons blau i molt amablement em van deixar fer-la i em van explicar una mica la història d'aquella biblioteca on es troba també l'antiga sala de te de la reina Maria Victòria. Per tant us animo a mirar una mica més enllà del que es veu a primera vista i a permetre-us descobrir coses que us atreguin i atrevir-vos a acostar-vos-hi , estic segura que descobrireu coses fantàstiques i l'experiència serà molt positiva.

sostre de la biblioteca

I després d'aquest apunt romàntico-filosòfic entraré a parlar de les obres d'art que podem trobar en aquest fantàstic entorn. Abans deixeu-me fer un altre apunt, i és que fa pocs mesos va sortir la notícia que a la col·lecció del MNAC s'havia ampliat considerablemnet, sobretot amb obres d'autors modernistes catalans poc coneguts, encara no he pogut anar-hi però és un motiu més per tornar-hi a anar i redescobrir-lo. Ara sí, entrem en la col·lecció del museu; aquesta està dividida en 4: art romànic, art gòtic, art del Renaixement i barroc, art modern i dibuix, gravats i cartells.

Pantocràtor de St. climent de Taüll

La col·lecció d'art romànic és una de les més conegudes i especials del museu i una de les més importants del món en obres d'aquest període. La gran majoria d'obres són d'origen català (tot i que també n'hi ha d'altres procedències). Les peces més singulars i importants d'aquesta col·lecció son els absis de les esglésies romàniques de la Vall de Boí (declarades Patrimoni de la Humanitat des del 2000), entre les que destaca el Pantocrator de Sant Climent de Taüll. No vull entrar aquí en el judici ètico-moral de si les obres han d'estar al seu lloc d'origen o conservades en un museu... és un tema delicat i que donaria per molt, potser en un altre post en parlaré; perquè no negaré (i suposo que vosaltres amics lectors tampoc) que es estrany veure dins un museu una recreació gairebé total d'una església per l'exhibició d'aquesta i saber que en l'església original n'hi ha una reproducció... A més dels diferents absis de les esglésies de la Vall de Boí, en aquesta ala del romànic hi podem trobar també altres frescos, retaules i escultures.

Il Bucintoro, Canaletto

Pel que fa a la col·lecció d'art gòtic hi podem trobar pintures murals, escultura de pedra, ivori o fusta, orfebreria i esmalts, la majoria procedents de Catalunya i dels territoris de l'antiga corona d'Aragó.

La part dedicada al renaixement i barroc es basa en donacions de col·leccions privades i està formada per obres produïdes a Espanya i Europa. Hi podem trobar obres d'artistes tant coneguts com Tiziano, Tintoretto, Canaletto, El Greco, Zurbarán, Velázquez o Rubens. Estic segura que d'aquests noms us en sonarà més d'un! Personalment com ja vaig dir en l'entrada sobre Roma aquests dos períodes de la història de l'art són els meus preferits i he de dir que la col·lecció del MNAC ofereix obres molt importants i una visió global de l'evolució dins i entre aquests períodes.

Desconsol, Llimona

A la segona planta hi trobem la col·lecció més gran i important del Museu i la que s'ha ampliat més en els últims temps: l'art modern i contemporani. Aquesta col·lecció està formada sobretot per art procedent de Catalunya, i és que entre el segle XIX i la primera meitat del XX són molts els artistes catalans que destaquen en els diferents corrents artístics i avantguardes, entre les que destaquen el modernisme i el noucentisme. Aquí hi trobem pintura, escultura i fins i tot mobiliari d'autors com Fortuny, Gaudí, Casas, Llimona, Picasso, Tàpies o Dalí. Si us agraden els diferents corrents artístics d'aquestes èpoques no podeu deixar de visitar el museu, ben segur que us sorprendrà.

En la secció de dibuixos, gravats i cartells hi ha una reduïda mostra des del s. XVI fins a principis del XX. Aquesta part ocupa una part molt petita en comparació amb la resta de col·leccions però s'hi troben petits tresors, com aquest cartell noucentista.

Espero poder organitzar aviat una altra visita a aquest fantàstic museu per poder reveure algunes de les obres i per descobrir les novetats que shi han dut a terme en aquest darrer any. (I si algú s'anima a acompanyar-me n'estaré encantada!)

Per acabar una última i especial recomanació... NO DEIXEU D'OBSERVAR LA VISTA! I és que des d'aquest punt de la muntanya de Montjuïc la vista sobre la ciutat és una fantàstica postal, i si no em creieu, jutgeu vosaltres mateixos! (perdoneu la qualitat de la imatge... la meva càmera de fotos no és res de l'altra món)

vistes des del MNAC cap a la plaça Espanya i el Tibidabo

I fins aquí aquest petit viatge a un dels museus més importants del nostre país, si en voleu saber més o senzillament consultar més obres, horaris o preus consulteu aquí a la seva web: http://museunacional.cat/ca

Espero els vostres comentaris i que em digueu que us sembla aquesta nova secció.

Una abraçada i ens retrobem aviat en el "nostre" pròxim destí!

carregant piles

Hola de nou amics viatgers!!

En primer lloc us demano disculpes per aquesta llarga absència. La tornada de Londres cap a Cambrils i l'intent de tornar a la "meva" vida... m'ha portat més temps de que esperava. Fer i desfer maletes, comiats i retrobaments, reprendre rutines,... ja se sap...

Estic preparant noves entrades i noves categories que espero ben aviat poder compartir amb tots vosaltres. Així que  us demano una miqueta més de paciència (poca, ho prometo). Ja he carregat piles i estic preparada per tornar amb nous viatges, experiències, visites, recomanacions etcètera. 

A més a més aviat farà 1 any que vaig decidir a obrir aquest espai i compartir-lo amb tots vosaltres i vull fer algunes reflexions en "veu" alta.

Fins molt aviat navegants!

la Luminara pisana

Bones de nou!

Avui us vull parlar d'una festa preciosa que he tingut la sort de viure 2 anys en directe i que realment val molt la pena: La Luminara di San Ranieri de Pisa.

Imatge aèria de la Luminara (font: http://www.viverepisa.it)

Durant tot el mes de juny a Pisa es fan diversos actes de festa major dins de l'anomenat Giugno Pisano, d'entre tots però el més espectacular és la Luminara que té lloc durant el vespre-nit del 16 al 17 de juny, coincidint amb la festa del patró de la ciutat, Sant Rainieri.

Durant aquella tarda s'il·luminen totes les finestres que donen al riu Arno amb unes 100.000 espelmes (sí sí, heu llegit bé el número). Totes les finestres dels edificis que donen al riu tenen una estructura de fusta col·locada on s'hi posen les espelmes (més o menys en funció del tamany de la finestra) i durant gairebé 2 hores es van encenent manualment totes les espelmes (jo vaig contar 6 grues amb 1 o 2 persones a dins que anaven fent la feina). El resultat és meravellós, el lungarno de Pisa ja de per si bonic, es converteix en un lloc màgic amb la llum de les esplemes. 

He tingut l'oportunitat de viure'n 2 (fins ara), la primera vegada vaig esperar la posta de sol des del pont més a l'oest, al ponte Solferino) i la segona des de l'est, al ponte della Fortezza. He de dir que al lloc on vaig estar el segon any ofereix una panoràmica més bonica, ja que s'hi veu el Ponte di Mezzo i la posta de sol.

També la famosa Torre inclinada és il·luminada aquell dia de manera especial amb candeles d'oli.

Per a acabar als volts de les 23h es fa també un espectacle piromusical pels volts del Ponte di Mezzo i Piazza Garibaldi, la millor manera sens dubte d'acabar una jornada màgica.

D'on ve aquesta tradició? 

La tradició d'il·luminar els edificis del riu ve de lluny, la primera referència escrita és al 1337, i es duia a terme sempre que hi havia algún acte solemne o festiu. Per exemple el 14 de juny del 1662, es van il·luminar els edificis en honor a Margarita Lluïsa, princesa d'Orleans i esposa de Cosme III que anava de Pisa a Florència. També se'n va fer una edició extraordinària el 31 de desembre del 1999 per festejar el nou

mil·lenni.

La tradició de fer-ho en honor al sant va nèixer el 1688 quan en motiu del canvi de l'urna que alberga les despulles del Sant patró de la ciutat, s'il·luminaren els balcons convertint l'ocasió en una gran festa. 

Us recomano doncs que si esteu per Pisa o rodalies el 16 de juny aprofiteu per visitar-la i gaudir d'aquest espectacle únic, estic seguríssima que us agradarà i no us deixarà indeferent! 

I per acabar, ja que una imatge val més que mil paraules... Aquí us deixo aquesta preciosa foto feta l'any passat. una abraçada i fins aviat navegants! 

Luminara des del Ponte della Fortezza

festival Tarraco viva

Hola de nou amics viatgers! 

Avui us proposo una cosa diferent a aquells que estigueu a les rodalies de Tarragona, assistir al festival tarraco viva de la ciutat que se celebra del 5 al 25 de maig.

 Què és? tarraco viva és un festival cultural internacional especialitzat en la divulgació històrica romana  que se celebra des del 1999 (font: web de tarraco viva). Jo el definiria com un festival per aprofundir o conèixer de més a prop les tradicions de l'antiga Roma, el seu programa és força extens i hi trobareu gran varietat d'activitats. personalment m'encanten les recreacions històriques i us les recomano 100%, són una classe d'història diferent en les que s'aprèn moltíssim i que segur que fins i tots als que trobeu aburrida la història us agradarà perquè no només són explicacions teòriques sinó que et mostren allò que expliquen. A part d'aquestes reconstruccions hi podeu trobar: 

• xerrades sobre cultura, gastronomia, mitologia o literatura
• projecció de documentals
• degustacions culinàries
• activitats i jocs infantils
• visites a museus
• concerts

Com ja he dit però el, per mi, més recomanable i el que coverteix aquest festival en un referent són les recreacions històriques. Hi participen diferents grups especialitzats procedents de tot Europa, entre els que destaquen els Ars Dimicandi, un grup especialitzat en recrar lluites de gladiadors d'Itàlia i els diferents grups procedents d'Alemanya. Podeu trobar recreacions de la vida quotidiana, dels espectacles de l'època com són les lluites de gladiadors, de la vida familiar, de la vida militar, etc etc. A més a més de ser de qualitat aquestes recreacions es situen en un entorn únic com són els monuments històrics de la ciutat de Tarragona i els seus voltants, que ajuden encara més en aquest viatge al passat.

Aquest any el festival està dedicat a la figura d'August, el primer emperador de Roma que va viure 2 anys a Tarragona i que la va convertir encapital de l'Imperi drant aquells anys, pel que a més de les habituals recreacions i xerrades n'hi ha d'altres que ens parlen sobre la vida d'aquest personatge.

Us animo doncs a tots a que feu un cop d'ull al programa del festival i us animeu a anar-hi! Estic segura que us agradarà i que voldreu repetir! Us deixo també l'enllaç a la pàgina web del festival per si en voleu més informació: http://www.tarracoviva.com/cat/inici/

I ja que jo aquest any no hi podré anar aixi m'expliqueu què tal ha anat!! Una abraçada amics i fins la pròxima!

Una mirada més profunda a Londres

Com va això viatgers? us desitjo a tots que hagueu tingut una bona diada de St Jordi! Espero també que hagueu gaudit de la Setmana santa i que l'hagueu aprofitat per fer una mica de "turisme"!! Els diners no són excusa! Podeu descobrir llocs meravellosos molt a prop vostre n'estic segura! 

Com sabeu estic passant una temporadeta a Londres i després d'una mica més de 3 mesets la meva visió de la ciutat ha canviat lleugerament, podríem dir que la començo a entendre i potser fins i tot a "estimar". Després de la meva primera setmana aquí vaig escriure l'entrada sobre la meva primera visita a la ciutat, ara que he voltat més us vull presentar els meus llocs preferits de la ciutat, alguns turístics i d'altres no tant.

He perdut el compte de les vegades que he anat a la ciutat... Cada cap de setmana hi he estat almenys un dia i tot i que encara em falten zones per explorar m'atreveixo a dir, i potser sóc bastant agosarada, que em conec bastant bé la zona 1, el que en diríem el centre. La primera visita va ser molt "a saco", caminar, caminar i caminar, que tot i que segueixo pensant que és la millor manera de conèixer qualsevol ciutat potser la ruta no va ser la ideal. En les meves vistes posteriors el que he anat fent és centrar-me en zones i/o "barris". He seguit caminant molt per descomptat (i el que em queda!) però de manera més organitzada i més calmada.

"la city" des del South bank

El que més m'agrada de la ciutat, i crec que també que és allò que la fa més especial i diferent a la resta, és la seva varietat. Londres són moltes ciutats en una mateixa, i en pocs metres pots trobar ambients totalment diferents i fins a cert punt potser fins i tot antagònics i això fa que hi puguis trobar sempre un indret acord amb el teu estat d'ànim diari. Una altra de les coses que m'encanten (i que lliga també amb l'anterior) és que aquí tens la possibilitat de provar menjar d'absolutament tot el món! I per mi que m'agrada tastar coses noves això és fantàstic! A més a més és pot fer amb tot tipus de pressupostos! a partir de 3 o 4 lliures i el màxim el poseu vosaltres (aneu amb compte amb els preus dels menús... la majoria no inclouen la propina ni el beure! i pot arribar a pujar 10 lliures més!).

Després d'aquesta súper introducció (a aquestes alçades ja deveu saber que m'encanta enrotllar-me...) començo amb el top 5 dels meus llocs preferits de la ciutat (perdoneu la qualitat de les fotos! la meva càmara no és res de l'altra món...):

Façanes de Camden High street

1. Candem town: En aquest pintoresc barri és on va néixer el punk als anys 70 i tot i que actualment és molt turístic val la pena passejar-hi. Passejant pels seus laberíntics mercats (són un total de 6 repartits entre Farm Road i Camden High Street)  hi podeu trobar gran varietat de botigues de tot típus: roba de tots els estils, música, complements, sabates, souvenirs i fins i tot productes "al·legals". 

També és un lloc fantàstic per dinar, ja que hi ha multitut (potser fins i tot centenars?) de paradetes que ofereixen menjar de diversos països a preus molt econòmics: xinès, mexicà, italià, grec, turc, hindú, anglès, espanyol, libanès, i així podria seguir recitant països fins a les tantes... i tot això take away per menjar en les zones habilitades de taules i cadires, barres i motos o gaudint del sol vora el canal, vosaltres trieu.

detall dels Stables

Em sembla que fins a dia d'avui hi he estat 5 o 6 vegades i cada dia hi descobreixo alguna cosa nova, algun racó, alguna botiga o un nou menú que em ve de gust provar.

Menció especial es mereixen, al meu entendre els Stables, un antic hospital veterinari de cavalls, ple de figures de bronze fantàstiques relacionades amb aquests animals , a més a més aquest mercat és enorme i amb un traçat laberíntic que l'hi dóna encara més un aire especial. És aquí també on es troba una de les visites obligades per a tots aquells que els visiteu, el cyberdog! (molt a prop d'on hi ha les taules per menjar) una botiga difícil de definir que segur que no us deixarà indiferents.

Les possibilitats d'aquests mercats són infinites!!!

estàtua de Shakespeare

2. Leicester square (pronunciat Lesta... per què?, ni idea coses de l'anglès que es menja moltes lletres): La plaça en si no té res d'especial però m'agrada l'ambient que hi ha. A dos passes de Trafagar sq i a altres 2 de Piccadilly circus aquesta plaça està presidida per una estàtua de Shakespeare. És un lloc molt bo per menjar on hi trobareu sobretot restaurants italians, noodles bars (fideus xinesos sobretot), algun mexicà, algun francès i també cadenes de menjar ràpid. A més a més és en aquesta plaça on podreu aconseguir entrades d'última hora per a assistir a la gran quantitat d'espectacles (sobretot teatres i musicals) que es representen a la ciutat. Destacable també és la botiga d'm&m's de 4 plantes que es troba en una de les cantonades (si si 4 plantes plenes de xocolata!!!) i, si hi aneu a les hores en punt, també podreu veure també el rellotge mecànic d'estil suís davant del Swiss Center molt a prop del carrer que porta a Piccadilly.

quartet de corda al Covent Garden

3. Escoltar música clàssica al Covent Garden: m'agrada molt la música clàssica i el Covent Garden l'hi dóna un toc especial. Hi he estat 3 vegades i he vist quartets de corda i cantants d'òpera que et fan posar la pell de gallina. Escoltar música en directe és sempre un plaer però l'entorn únic d'aquesta plaça-mercat ho converteixen encara més en alguna cosa especial. No cal prendre res, senzillament disfruteu de a música! A més de música clàssica per totes les cantonades de la plaça hi podeu trobar altres típus de música o d'espectacles de circ. Aneu-hi i trobareu algun lloc on passar una bona estona!

vista des del peus del Millenium bridge

4.  The Riverside (la vora del riu): EL Thames (Tàmesis) creua tota la ciutat de punta a punta i la seva riba és un lloc fantàstic per passejar, la part del South Bank (aproximadament del pont de Westmister fins al Millenium bridge) està sempre plena de gent però val la pena passejar-hi i arribar fins al Shakespeare Globe, el teatre de Shakespeare (reconstruit, ja que l'original es va cremar el 1613). També de l'altra banda és bonic el passeig que va des del Millenium bridge fins al Tower bridge i no hi ha tanta gent. En general des de qualsevol punt del riu es poden trobar carrers peatonals per passejar-hi, la part on visc jo, Kingston upon Thames (zona 5) també ofereix un passeig magnífic pel riu tant direcció nord cap a Richmond com sud oest cap a Hamstead, animeu-vos a explorar també aquests "poblets" de les afores de la ciutat que també en formen part! Valen la pena!

Hugerford bridge

I si voleu una panoràmica bonica de la ciutat la podeu fer des del Hungerford bridge (sobre l'estació d'Embakment): m'agrada anar-hi sobretot al vespre per observar les meravelloses vistes del London Eye i el Big Ben iluminats, sens dubte una de les postals més boniques que ofereix la ciutat.

foto nocturna des del Hugerford bridge

barques al Regent's canal

5. La Little Venice i el Regent's Canal: La petita Venècia és una zona no tant coneguda de la ciutat formada (com tot el que porta el nom de Venècia) per canals, el principal dels quals és el regen'ts canal. Es poden recorrer fàcilment per la vora del canal els 5 km que l'uneixen amb Camden i és una passejada tranquil·la i amb unes vistes precioses. En aquests canals hi ha també un gran nombre de "cases flotants", barques llargues i estretes on alguns hi resideixen i que dónen encara més un aire especial a la passejada.

Regent's Canal

També passareu pel mig del zoo de Regent's park i hi podreu observar sobretot aus. I si la passejada us fa mandra hi ha també la possibilitat de recórrer el canal amb barca. Us animo a provar aquesta ruta segur que us sorprendrà i us agrdarà! A més podeu acabar dinant a Camden ;)





Doncs fins aquí aquest top 5 personal. Amb alguns llocs típics i d'altres no tant coneguts. Heu estat a Londres? Heu visitat algun d'aquests llocs? En coneixeu d'altres? Comenteu i compartiu-ho amb mi (i amb tots els lectors!).

Una abraçada i a seguir fent turisme!!

Girona i l'herència jueva

Girona, on caminant pel seu call el temps s'atura

He estat a Girona tan sols una vegada fa un parell d'anys. Hi vaig anar mentre feia el cicle formatiu de GIAT i allà uns altres estudiants del mateix cicle ens van fer una visita guiada per la ciutat. Confesso que em va agradar molt. Hi vam anar al març si mal no recordo i entre setmana pel que no hi havia aglomeracions i va fer molt bon dia pel que vam poder passejar tranquil·lament.

riu Onyar des del pont de Sant Feliu

La imatge que tenia de Girona era sobretot la panoràmica des del riu, les cases de colors i tot i que coneixia l'existència del call jueu no n'havia vist mai fotografies ni en tenia massa idea. Potser per això em va agradar (A aquestes alçades ja deveu haver vist que el que més m'agrada és trobar-me coses que no m'espero).

La història de Girona es remunta als ibers però, com passa amb tantes ciutats catalanes, foren els romans qui l'hi donaren nom (Gerunda) i hi començaren a estructurar una ciutat, tot i que Girona no tenia el traçat típic de les ciutats romanes. El període històric més important de la ciutat és durant la baixa edat mitjana aproximadament al s.XIII; en gran part gràcies a la important comunitat jueva que vivia a la ciutat. En aquest aspecte cal destacar l'escola cabalística (estudi de la Càbala, escriptures sagrades dels jueus) que fou la més important del sud d'Europa. gràcies a la importància d'aquest col·lectiu Girona compta amb un dels calls jueus més ben conservats d'Europa i que actualment és una de les principals atraccions de la ciutat.


El recorregut va ser una panoràmica però va estar molt bé, va començar a l'escola d'hoteleria i turisme de la ciutat i després ens vam desplaçar cap al riu Onyar. Creuant aquest pel pont de St Feliu, el primer que vam veure va ser l'església de St. Feliu i la lleona de Girona, a qui, segons la llegenda, s'ha de fer un petó al cul per tornar a la ciutat (he de dir que jo no l'hi vaig fer, però no perquè no hi vulgui tornar!).

banys àrabs

Des d'aquí ens vam dirigir al monestir dels Galligants, una de les obres arquitectòniques romàniques més importants que es conserven a la ciutat.  I després cap als banys àrabs, unes antigues termes romàniques que imiten l'estil àrab que l'hi dóna nom. Vam poder entrar-hi i apreciar des de dins les diferents sales, he de dir que em van agradar força, ja que habitualment no tenim l'oportunitat de visitar banys, ja que la majoria dels que queden son romans i gairebé sempre estan en gran part derruïts, per tant és una oportunitat gairebé única de veure com eren aquests edificis tan concorreguts en altres temps.

Després d'això la pròxima parada va ser un dels llocs més coneguts de la ciutat, la catedral, que barreja diferents estils arquitectònics i que compta amb la nau gòtica més ampla del món. Si no recordo malament no hi vam poder entrar, un motiu més per tornar a la ciutat!

Sortint de la catedral vam arribar al call jueu que està just al costat i que, com ja he explicat abans, és un dels més ben conservats d'Europa. està format per un conjunt de carrers estrets i empinats, amb moltes escales, alguns d'ells en part coberts per "túnels"(no sé si és la paraula justa...) que uneixen les cases de banda i banda del carrer.  M'agrada molt l'atmosfera que es respira en aquests tipus de barris històrics, mentre camines per allà és com si el temps s'hagués aturat i per un moment et trasllades a èpoques anteriors. Si teniu temps exploreu-lo al vostre ritme, mireu les façanes i les portes de les cases. Aquí us adjunto un parell de fotografies.

Després vam tornar a creuar el riu Onyar pel pont de Gusteve Eiffel, sí el mateix que va fer la Torre Eiffel a París, un pont de ferro vermell des del que hi ha unes vistes fantàstiques de les cases de diferents colors els balcons de les quals sembla que s'hagin de precipitar a l'aigua.

vistes del pont Eiffel

I d'aquí vam tornar cap a l'Escola d'Hoteleria a dinar. Sé que aquesta ruta és només una panoràmica però és la única que he fet fins al moment. Espero que hagueu disfrutat de la visita i que us animeu a provar-la per vosaltres mateixos! I si coneixeu algun lloc que valgui la pena visitar i que no hagi mencionat digueu-m'ho!!

Ens veiem en la pròxima entrada!

Roma, petita introducció a la ciutat eterna

Hola de nou amics, companys i seguidors!

Suposo que pels que em coneixeu de prop sabeu que aquesta era una entrada esperada i que només era qüestió de temps...
 El perquè? Perquè adoro aquesta ciutat!!! Fins i tot m'atreviria a dir que és la meva ciutat preferida del món! Cert que no les he visitat totes, ja m'agradaria! però... Roma té un encant, un ambient, un no sé què especial i únic.

 Aquesta és la primera entrada sobre aquesta ciutat però us asseguro que no serà l'última!! (no, no és una amenaça) Roma té tantes i tantes coses que és impossible resumir-les en una sola entrada!(us diré que mentre feia el cicle de GIAT en vaig fer una exposició a classe i vaig estar 3 hores parlant-ne! (I pel que em van dir no es van fer massa pesades) Reconec m'agrada xerrar i a vegades no tinc fre...

Panoràmica des de la cúpula de St Pere del Vaticà, clickeu aquí per fer-la gran!! (font: wikipèdia)

Bé doncs, com sabeu m'encanta l'art i Roma és en si mateixa una obra d'art! I és que en ella hi podem trobar petjades dels més de 2700 anys d'història.  Des de múltiples restes romanes, catacumbes i frescos dels inicis del cristianisme, mosaics i esglésies medievals, palaus renaixentistes, places i fonts barroques, murals de la unificació, etc.

El turisme és la font principal d'ingressos de la ciutat i aproximadament hi passen uns 12 milions de visitants a l'any! Per alguna cosa deu ser no?

carrer del Trastevere

Què és el que més m'agrada de Roma?
Per descomptat totes visites culturals que ofereix!
Les seves places i les seves fonts
Els seus carrerons i els seus balcons
La gran quantitat d'esglésies grans i petites que pots trobar escampades per tota la ciutat, algunes de les quals amaguen tresors excepcionals
El seu caos organitzat (és un caos però si s'observa des de lluny és com si tot tingués un patró...) sobretot pel que fa al trànsit, si teniu temps atureu-vos 20 minuts a la piazza Venezia i contempleu els cotxes! Sens dubte és un espectacle!


Fins a dia d'avui he estat a Roma només dues vegades i encara em queden moltes coses per veure i visitar. D'on em ve la fascinació per aquesta ciutat? Sincerament no me'n recordo.
Després de diversos intents fallits de visitar-la (coses que passen quan intentes organitzar viatges i la gent no està pel que ha d'estar) la primera visita a Roma va ser el setembre del 2007. Un viatge organitzat a corre-cuita amb la meva companya d'universitat i amiga Mireia, recordo poc del com, però si que us puc dir que va ser tot via messenger (quins records eh!!!) i en qüestió de 4 o 5 dies. Així l'11 de setembre agafàvem l'avió en direcció a la ciutat eterna sense saber massa bé què ens trobaríem. Era el primer viatge que fèiem soles, sense les respectives famílies o professors.

Vam estar-hi 5 dies i vam visitar tots els imprescindibles i algunes cosetes més. El recordo com un viatge divertit, de grans descobriments, d'emocions fortes (en el sentit de fer somnis realitat i veure en directe llocs que fins ara només havies vist als llibres),... D'alguna manera va ser un gran cúmul d'emocions i l'inici del meu gran amor (platònic?) amb aquesta ciutat. Si abans d'anar-hi ja m'agradava, després d'aquest viatge en vaig tornar més enamorada que mai.

el lema de Roma, SPQR (Senatus PopolusQue Romanus
 que traduït del llatí seria: el senat i el poble romà;
el podeu trobar fàcilment per tota la ciutat

La segona vegada que hi vaig estar va ser aquest passat estiu del 2013, en que hi vaig anar sola i només 3 dies. Des que en vaig tornar la primera vegada que tenia ganes de tornar-hi però per A o per B mai trobava ningú amb qui anar o teníem problemes d'agenda; així que aprofitant que estava a Pisa (o sigui ja a Itàlia) i gràcies a l'ajuda orgnanitzativa de la meva "mamma" italiana (Si Claudia, questa sei te ;)) vaig poder gaudir d'un cap de setmana llarg per redescobrir Roma al meu ritme. Concretament hi vaig anar del 28 al 30 de juny (festa major de la ciutat!). Aquesta segona vegada va ser encara més especial que la primera. En primer lloc perquè va ser el primer viatge sola (de més d'una nit) i en segon lloc perquè anant sola podia fer i visitar tot allò que volgués i portar a l'extrem la meva passió per aquesta ciutat! Van ser 3 dies molt intensos de caminar, caminar i caminar (he contat i vaig fer entre 35 i 40km!!); vaig veure tot allò que volia veure, vaig fer gairebé 1000 fotografies, vaig tornar a visitar alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat, vaig estar a la Fontana di Trevi de nit, etc etc etc... en definitiva un viatge de somni! Tot i que confesso que el 3r dia els peus ja no em responien i no vaig poder fer a peu tot el que volia.

Per viatjar a Roma el primer que us cal és una mica d'organització, tenir clar el que voleu veure, és una ciutat gran però no enorme i es pot arribar fàcilment a peu a tot arreu, de fet moure's a peu és la millor manera de desplaçar-se per la ciutat. Com anècdota perquè veieu que no tot està lluny us diré que la primera vegada que hi vaig anar buscant la piazza di Spagna vam arribar a la Fontana di Trevi! i això que en principi son dos barris diferents, però estan a 3 minuts l'una de l'altra. (cert, això no diu massa a favor del meu sentit d'orientació... però he de dir que amb els anys he millorat bastant sempre i quant tingui un mapa a la mà!!). Per tant el primer requisit és portar calçat còmode!
Totes les oficines de turisme de la ciutat i gairebé tots els hotels (perquè no he pogut comprovar-los tots però vaja...) ofereixen plànols gratuïts de la ciutat amb informació addicional sobre el transport i els monuments més importants que us pot ser de gran ajuda, no dubteu a demanar-lo.
Una altra cosa que us serà de gran utilitat és portar una ampolla d'aigua, Roma està plena de fonts d'aigua potable en la que us podeu refrescar en els calorosos dies d'estiu i en les que també podeu aprofitar per reomplir-vos l'ampolla (per si en el moment que teniu set no trobeu cap font a prop).
Deixeu-vos temps lliure per seure en una terrassa en alguna de les moltes places que té la ciutat i gaudiu del "dolce far niente" acompanyat d'un vermut o un prosecco (un vi espumós tipus cava).
No volgueu veure-ho tot en un sol dia, perquè acabareu col·lapsats mentalment. Si teniu poc temps organitzeu-lo bé i prioritzeu el que més us interessi.

Els Imprescindibles

Segurament encara que no hagueu estat en aquesta ciutat qui més qui menys em podríeu dir 3 monuments o edificis de la ciutat. Des del meu punt de vista els més imprescindible si teniu poc temps són:
Colisseu (Amfiteatre Flavi) i Fòrums Imperials
Ciutat del Vaticà- Basílica i Cúpula de Sant Pere i si us agrada l'art també els museus vaticans
Fontana di Trevi
Piazzza Spagna i la seva escalinata
Piazza Navona
Capitoli (o Campidoglio en italià)
Panteó d'Agrippa
Trastevere

A partir d'aquí hi ha molts altres llocs que val la pena visitar si teniu més temps:

interior de Santa Maria sopra Minerva

Villa Borghese
Santa Maria Maggiore
San Giovanni in Laterano
Museus capitolins
Santa Maria sopra Minerva
Campo de Fiori
Santa Maria in Trastevere
Castello Sant'Angelo
San Carlo alle Quattro Fontane
Passejada pel LungoTevere

I un llarg i llarg etcètera.

Fins aquí aquesta petita introducció a la ciutat eterna. Aquí us deixo un link del blog de la Maria Hernández, guia oficial en català de Roma on hi trobareu moltíssima informació d'interès, curiositats i moltes sorpreses: http://guiesderomaivatica.wordpress.com/

Fins la propera navegants!

Viatjar sol

Hola de nou companys de viatge! perdoneu el retard però entre el poc temps que tinc i que per escriure cada entrada tardo uns 3 o 4 dies... No dono a l'abast!!

Bé, avui enceto una nova categoria: Consells pràctics / recomanacions

En aquesta secció, explicaré (com no) les meves experiències i faré algunes recomanacions que obviament sou lliures de seguir o no ;) (ara que si no les seguiu després no us queixeu eh!! Que jo diré allò de: ja t'ho vaig dir jo!!)

En la primera entrada escriuré sobre viatjar sol. Hi ha molta gent que a vegades m'ha dit "Ets molt valenta per anar sola!" i jo sempre responc el mateix: "No crec que sigui valentia, només voluntat". Els "viatges" o més ben dit sortides perquè mai han estat de més de 3 dies, que he fet sola han estat senzillament perquè volia fer-los i no sempre es pot estar pendent de l'altra gent, que si un pot, que si l'altre no vol vitar tal o tal lloc, etc.

(No, per si havia algún dubte no sóc jo)

Viatjar sol (com viatjar acompanyat) té avantatges i desavantages...

Avantatges :D 

• Et permet fer i visitar el que vulguis. (I jo que sóc una a qui li agrada veure-ho i visitar-ho tot... sóc un perill!!)
• Pots anar al teu ritme sense dependre de ningú (entretenir-te a una botiga, seure en un parc, allargar una visita... qui t'ho prohibeix?)
• No tens horaris ni obligacions amb ningú (tret dels horaris comercials i/o monumentals)
• Pots organitzar-te "al teu rotllo"

   

Desavantatges  :(  

autofoto amb mitg monument tallat

• no et pots fer fotos amb els monuments... (semblarà una tonteria però a mi personalment és una de les coses que més trobo a faltar... sempre la típica foto feta per tu mateix en que talles mig monument o surts amb cara estranya, la prova a la dreta!). Tot i que també s'ha de dir que hi ha bastanta gent que viatja sola i a vegades el més fàcil i d'agraïr és fer un canvi: tu fas a la foto a un altre que a l'hora te la fa a tu i santes pasqües!
• Has de menjar sol (i a mi si voleu que us sigui sincera no m'ha agradat mai seure a mejar sola, així que opto per coses que pugui menjar caminant)
• No tens ningú amb qui comentar el que veus (tot i que gràcies al whatsapp això no és 100% veritat)

Altres coses a tenir en compte:

us recomano agafar un allotjament cèntric (això tant sol com acompanyat...), estar molt bé consultar la relació ubicació/qualitat/preu però teniu en compte que a vegades el preu més baix no és el més adequat.

A mi m'agrada molt fer servir mapes per saber on sóc en tot moment i poder-me ubicar i trobar allò que vull. Ho reconec, si puc no pregunto mai, per mi és sempre la última opció. Molt hotels donen mapes i petites guies als seus hostes, i sinó pregunteu i segur que alguna cosa tenen.

Informeu-vos prèviament sobre la ciutat, coses per veure i el tipus de transport i abonaments que pogueu necessitar, us ajudarà a estalviar temps (i diners)

Portar una guia de viatge, personalment m'encanten i quan viatjo les porto sempre amb mi i les llegeixo i rellegeixo abans, durant i després del viatge (si una mica friki, però ja he dit abans que m'agrada veure-ho tot i això vol dir no deixar-me absolutament res!!)


Em sembla que no em deixo res del que volia dir... Què us sembla? Digueu-me si us semblen útils o no els consells (i la idea de la secció en si), voleu aconsellar també? No dubteu i comenteu amb les vostres recomanacions!! Tots plegats us ho agraïrem!!

Ens veiem en el pròxima entrada! Bon viatge a tots i a totes!

Siurana i la reina mora

Coneixeu Siurana? 

Un poble penjat en un penya-segat amb vistes a un gran embassament, a uns 50 Km de Cambrils o Tarragona i uns 40 de Reus.

Bonic, no creieu?

Situat a l'extrem de les muntanyes de Prades, a cavall entre el Priorat i el Baix Camp aquest petit poblet on hi viuen una vintena de persones (segons la web de Turisme del Priorat) ofereix unes vistes meravelloses dels voltants, així com un entorn natural i paisatgístic excepcional.

Confesso que no hi havia estat mai fins al passat mes d'octubre (sí, ho sé!! No tinc perdó!!!), suposo que per lo de sempre: està aquí mateix i hi puc anar quan vulgui... És una manera de pensar bastant habitual però a l'hora força trista perque ens fa perdre racons preciosos que tenim a poca distància de casa. Feia potser un parell d'anys que deia, hi he d'anar però... ja se sap, a vegades costa trobar el moment. A més a més a mi personalment no m'agrada massa conduir per carreteres de muntanya així que per mi sola no m'atrevia a anar-hi, ara però puc dir que la carretera no està tan malament com em pensava!! Curves si, però hi ha espai suficient.

Cornudella des de Siurana, font: wikipèdia

El cas és doncs que un dia assolellat d'octubre amb la meva amiga Maria, la seva cosina (i també amiga meva) Núria i la gossa d'aquesta, la Yuma; vam dirigir-nos cap a Siurana. Abans d'enfilar-nos directament cap al poble vam fer una petita parada a Cornudella, el municipi al qual pertany situat al peu de la muntanya per fer cafè, us ho recomano per entrar en calor i de passada per veure els carrerons, les cases de pedra, la olor de pa recent fet i les placetes que també ofereix el poble.
Després d'aquesta parada vam començar a tirar cap a Siurana, si us agrada caminar també s'hi pot anar a peu des de Cornudella, tenint en compte que hi ha més de 300m de desnivell. A més a més per tota carretera de pujada hi ha diversos llocs on es pot deixar el cotxe per si es vol fer només una part de la carretera a peu, nosaltres el vam deixar a uns 2Km (si mal no recordo i vam seguir a peu), permetent-nos així admirar el paisatge boscós de les Muntanyes de Prades. Si us fa mandra caminar però no patiu, també es pot deixar el cotxe al mateix poble!

Un cop arribades a dalt el que més em va sobtar va ser trobar-hi turistes francesos, mexicans i alemanys!! A la dreta teniu la fotografia de les primeres cases del poble, preludi de la resta, cases de pedra, finestres amb porticons marrons i grans portes de fusta.

Siurana ofereix un salt en el temps i és un bon lloc on fer una pausa, allà el temps es para i tot l'entorn convida a la tranquil·litat i benestar. Si us dirigiu cap a l'església de Sta. Maria (d'estil romànic construïda entre els segles XII-XIII) arribareu també al límit del terme, grans pedres on poder seure i admirar les vistes del pantà.

Allà es respira llibertat, aquella sensació de sentir l'aire a la cara i omplir-se els pulmons amb aire pur... Tots em fet alguna vegada allò d'obrir els braços, tancar els ulls i respirar fons no? Aquest és un lloc fantàstic per fer-ho, no pensar en res i només disfrutar del silenci i les vistes. (que poètic m'ha quedat! ;))

Després del relax que ofereix aquest indret vam tornar enrere per dirigir-nos al refugi a dinar, ho vam fer a la terrassa d'aquest que ofereix també unes vistes estupendes.

vistes des del refugi

Un cop amb l'estomac ple i les piles carregades, vam seguir caminant una mica més pels carrers empedrats i ens vam dirigir cap a les ruïnes del Castell àrab, i és que Siurana té una història que es remonta a la Prehistòria, però va ser un punt important durant l'època de domini àrab.

La llegenda de la reina mora

Com ja he dit, Siurana va ser un punt territorial important durant el període de domini àrab de la Península Ibèrica. Els àrabs s'hi establiren cap al s. XI convertint l'indret en un punt de defensa per controlar la frontera entre els regnes cristians i àrabs. Entre els s.XI i XII es feu la major part de la reconquesta de l'actual Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, però Siurana tenia un difícil accés i va ser l'últim reducte musulmà de Catalunya.

De la seva conquesta en nasqué la llegenda: 

(Resumida)Segons Joan Amades, Siurana estava governada per la reina mora AbdelAzia que quan es va veure atacada per les tropes cristianes, presa del pànic va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir cap a un precipici proper. Per evitar que el cavall parés per instint l'hi va tapar els ulls, tot i així el cavall es va adonar del preill i va clavar fortament les peülles a terra amb tanta força que la marca de la ferradura és encara visible als nostres dies. La tragèdia va ser inevitable...
ës per això que al punt on hi ha clavada la ferradura, ben a prop de les restes del castell, se l'anomena el Salt de la Reina Mora.

Salt de la Reina Mora i marca de la ferradura

Coneixíeu la llegenda? Espero que us animeu a visitar aquest poblet perdut entre les muntanyes i que compartiu aquí la vostra experiència! Estic segura que us agaradarà i us enamorarà!!

Després d'això continuem el nostre viatge! Qui sap quin serà el pròxim destí?