Roma, petita introducció a la ciutat eterna

Hola de nou amics, companys i seguidors!

Suposo que pels que em coneixeu de prop sabeu que aquesta era una entrada esperada i que només era qüestió de temps...
 El perquè? Perquè adoro aquesta ciutat!!! Fins i tot m'atreviria a dir que és la meva ciutat preferida del món! Cert que no les he visitat totes, ja m'agradaria! però... Roma té un encant, un ambient, un no sé què especial i únic.

 Aquesta és la primera entrada sobre aquesta ciutat però us asseguro que no serà l'última!! (no, no és una amenaça) Roma té tantes i tantes coses que és impossible resumir-les en una sola entrada!(us diré que mentre feia el cicle de GIAT en vaig fer una exposició a classe i vaig estar 3 hores parlant-ne! (I pel que em van dir no es van fer massa pesades) Reconec m'agrada xerrar i a vegades no tinc fre...

Panoràmica des de la cúpula de St Pere del Vaticà, clickeu aquí per fer-la gran!! (font: wikipèdia)

Bé doncs, com sabeu m'encanta l'art i Roma és en si mateixa una obra d'art! I és que en ella hi podem trobar petjades dels més de 2700 anys d'història.  Des de múltiples restes romanes, catacumbes i frescos dels inicis del cristianisme, mosaics i esglésies medievals, palaus renaixentistes, places i fonts barroques, murals de la unificació, etc.

El turisme és la font principal d'ingressos de la ciutat i aproximadament hi passen uns 12 milions de visitants a l'any! Per alguna cosa deu ser no?

carrer del Trastevere

Què és el que més m'agrada de Roma?
Per descomptat totes visites culturals que ofereix!
Les seves places i les seves fonts
Els seus carrerons i els seus balcons
La gran quantitat d'esglésies grans i petites que pots trobar escampades per tota la ciutat, algunes de les quals amaguen tresors excepcionals
El seu caos organitzat (és un caos però si s'observa des de lluny és com si tot tingués un patró...) sobretot pel que fa al trànsit, si teniu temps atureu-vos 20 minuts a la piazza Venezia i contempleu els cotxes! Sens dubte és un espectacle!


Fins a dia d'avui he estat a Roma només dues vegades i encara em queden moltes coses per veure i visitar. D'on em ve la fascinació per aquesta ciutat? Sincerament no me'n recordo.
Després de diversos intents fallits de visitar-la (coses que passen quan intentes organitzar viatges i la gent no està pel que ha d'estar) la primera visita a Roma va ser el setembre del 2007. Un viatge organitzat a corre-cuita amb la meva companya d'universitat i amiga Mireia, recordo poc del com, però si que us puc dir que va ser tot via messenger (quins records eh!!!) i en qüestió de 4 o 5 dies. Així l'11 de setembre agafàvem l'avió en direcció a la ciutat eterna sense saber massa bé què ens trobaríem. Era el primer viatge que fèiem soles, sense les respectives famílies o professors.

Vam estar-hi 5 dies i vam visitar tots els imprescindibles i algunes cosetes més. El recordo com un viatge divertit, de grans descobriments, d'emocions fortes (en el sentit de fer somnis realitat i veure en directe llocs que fins ara només havies vist als llibres),... D'alguna manera va ser un gran cúmul d'emocions i l'inici del meu gran amor (platònic?) amb aquesta ciutat. Si abans d'anar-hi ja m'agradava, després d'aquest viatge en vaig tornar més enamorada que mai.

el lema de Roma, SPQR (Senatus PopolusQue Romanus
 que traduït del llatí seria: el senat i el poble romà;
el podeu trobar fàcilment per tota la ciutat

La segona vegada que hi vaig estar va ser aquest passat estiu del 2013, en que hi vaig anar sola i només 3 dies. Des que en vaig tornar la primera vegada que tenia ganes de tornar-hi però per A o per B mai trobava ningú amb qui anar o teníem problemes d'agenda; així que aprofitant que estava a Pisa (o sigui ja a Itàlia) i gràcies a l'ajuda orgnanitzativa de la meva "mamma" italiana (Si Claudia, questa sei te ;)) vaig poder gaudir d'un cap de setmana llarg per redescobrir Roma al meu ritme. Concretament hi vaig anar del 28 al 30 de juny (festa major de la ciutat!). Aquesta segona vegada va ser encara més especial que la primera. En primer lloc perquè va ser el primer viatge sola (de més d'una nit) i en segon lloc perquè anant sola podia fer i visitar tot allò que volgués i portar a l'extrem la meva passió per aquesta ciutat! Van ser 3 dies molt intensos de caminar, caminar i caminar (he contat i vaig fer entre 35 i 40km!!); vaig veure tot allò que volia veure, vaig fer gairebé 1000 fotografies, vaig tornar a visitar alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat, vaig estar a la Fontana di Trevi de nit, etc etc etc... en definitiva un viatge de somni! Tot i que confesso que el 3r dia els peus ja no em responien i no vaig poder fer a peu tot el que volia.

Per viatjar a Roma el primer que us cal és una mica d'organització, tenir clar el que voleu veure, és una ciutat gran però no enorme i es pot arribar fàcilment a peu a tot arreu, de fet moure's a peu és la millor manera de desplaçar-se per la ciutat. Com anècdota perquè veieu que no tot està lluny us diré que la primera vegada que hi vaig anar buscant la piazza di Spagna vam arribar a la Fontana di Trevi! i això que en principi son dos barris diferents, però estan a 3 minuts l'una de l'altra. (cert, això no diu massa a favor del meu sentit d'orientació... però he de dir que amb els anys he millorat bastant sempre i quant tingui un mapa a la mà!!). Per tant el primer requisit és portar calçat còmode!
Totes les oficines de turisme de la ciutat i gairebé tots els hotels (perquè no he pogut comprovar-los tots però vaja...) ofereixen plànols gratuïts de la ciutat amb informació addicional sobre el transport i els monuments més importants que us pot ser de gran ajuda, no dubteu a demanar-lo.
Una altra cosa que us serà de gran utilitat és portar una ampolla d'aigua, Roma està plena de fonts d'aigua potable en la que us podeu refrescar en els calorosos dies d'estiu i en les que també podeu aprofitar per reomplir-vos l'ampolla (per si en el moment que teniu set no trobeu cap font a prop).
Deixeu-vos temps lliure per seure en una terrassa en alguna de les moltes places que té la ciutat i gaudiu del "dolce far niente" acompanyat d'un vermut o un prosecco (un vi espumós tipus cava).
No volgueu veure-ho tot en un sol dia, perquè acabareu col·lapsats mentalment. Si teniu poc temps organitzeu-lo bé i prioritzeu el que més us interessi.

Els Imprescindibles

Segurament encara que no hagueu estat en aquesta ciutat qui més qui menys em podríeu dir 3 monuments o edificis de la ciutat. Des del meu punt de vista els més imprescindible si teniu poc temps són:
Colisseu (Amfiteatre Flavi) i Fòrums Imperials
Ciutat del Vaticà- Basílica i Cúpula de Sant Pere i si us agrada l'art també els museus vaticans
Fontana di Trevi
Piazzza Spagna i la seva escalinata
Piazza Navona
Capitoli (o Campidoglio en italià)
Panteó d'Agrippa
Trastevere

A partir d'aquí hi ha molts altres llocs que val la pena visitar si teniu més temps:

interior de Santa Maria sopra Minerva

Villa Borghese
Santa Maria Maggiore
San Giovanni in Laterano
Museus capitolins
Santa Maria sopra Minerva
Campo de Fiori
Santa Maria in Trastevere
Castello Sant'Angelo
San Carlo alle Quattro Fontane
Passejada pel LungoTevere

I un llarg i llarg etcètera.

Fins aquí aquesta petita introducció a la ciutat eterna. Aquí us deixo un link del blog de la Maria Hernández, guia oficial en català de Roma on hi trobareu moltíssima informació d'interès, curiositats i moltes sorpreses: http://guiesderomaivatica.wordpress.com/

Fins la propera navegants!

Viatjar sol

Hola de nou companys de viatge! perdoneu el retard però entre el poc temps que tinc i que per escriure cada entrada tardo uns 3 o 4 dies... No dono a l'abast!!

Bé, avui enceto una nova categoria: Consells pràctics / recomanacions

En aquesta secció, explicaré (com no) les meves experiències i faré algunes recomanacions que obviament sou lliures de seguir o no ;) (ara que si no les seguiu després no us queixeu eh!! Que jo diré allò de: ja t'ho vaig dir jo!!)

En la primera entrada escriuré sobre viatjar sol. Hi ha molta gent que a vegades m'ha dit "Ets molt valenta per anar sola!" i jo sempre responc el mateix: "No crec que sigui valentia, només voluntat". Els "viatges" o més ben dit sortides perquè mai han estat de més de 3 dies, que he fet sola han estat senzillament perquè volia fer-los i no sempre es pot estar pendent de l'altra gent, que si un pot, que si l'altre no vol vitar tal o tal lloc, etc.

(No, per si havia algún dubte no sóc jo)

Viatjar sol (com viatjar acompanyat) té avantatges i desavantages...

Avantatges :D 

• Et permet fer i visitar el que vulguis. (I jo que sóc una a qui li agrada veure-ho i visitar-ho tot... sóc un perill!!)
• Pots anar al teu ritme sense dependre de ningú (entretenir-te a una botiga, seure en un parc, allargar una visita... qui t'ho prohibeix?)
• No tens horaris ni obligacions amb ningú (tret dels horaris comercials i/o monumentals)
• Pots organitzar-te "al teu rotllo"

   

Desavantatges  :(  

autofoto amb mitg monument tallat

• no et pots fer fotos amb els monuments... (semblarà una tonteria però a mi personalment és una de les coses que més trobo a faltar... sempre la típica foto feta per tu mateix en que talles mig monument o surts amb cara estranya, la prova a la dreta!). Tot i que també s'ha de dir que hi ha bastanta gent que viatja sola i a vegades el més fàcil i d'agraïr és fer un canvi: tu fas a la foto a un altre que a l'hora te la fa a tu i santes pasqües!
• Has de menjar sol (i a mi si voleu que us sigui sincera no m'ha agradat mai seure a mejar sola, així que opto per coses que pugui menjar caminant)
• No tens ningú amb qui comentar el que veus (tot i que gràcies al whatsapp això no és 100% veritat)

Altres coses a tenir en compte:

us recomano agafar un allotjament cèntric (això tant sol com acompanyat...), estar molt bé consultar la relació ubicació/qualitat/preu però teniu en compte que a vegades el preu més baix no és el més adequat.

A mi m'agrada molt fer servir mapes per saber on sóc en tot moment i poder-me ubicar i trobar allò que vull. Ho reconec, si puc no pregunto mai, per mi és sempre la última opció. Molt hotels donen mapes i petites guies als seus hostes, i sinó pregunteu i segur que alguna cosa tenen.

Informeu-vos prèviament sobre la ciutat, coses per veure i el tipus de transport i abonaments que pogueu necessitar, us ajudarà a estalviar temps (i diners)

Portar una guia de viatge, personalment m'encanten i quan viatjo les porto sempre amb mi i les llegeixo i rellegeixo abans, durant i després del viatge (si una mica friki, però ja he dit abans que m'agrada veure-ho tot i això vol dir no deixar-me absolutament res!!)


Em sembla que no em deixo res del que volia dir... Què us sembla? Digueu-me si us semblen útils o no els consells (i la idea de la secció en si), voleu aconsellar també? No dubteu i comenteu amb les vostres recomanacions!! Tots plegats us ho agraïrem!!

Ens veiem en el pròxima entrada! Bon viatge a tots i a totes!

Siurana i la reina mora

Coneixeu Siurana? 

Un poble penjat en un penya-segat amb vistes a un gran embassament, a uns 50 Km de Cambrils o Tarragona i uns 40 de Reus.

Bonic, no creieu?

Situat a l'extrem de les muntanyes de Prades, a cavall entre el Priorat i el Baix Camp aquest petit poblet on hi viuen una vintena de persones (segons la web de Turisme del Priorat) ofereix unes vistes meravelloses dels voltants, així com un entorn natural i paisatgístic excepcional.

Confesso que no hi havia estat mai fins al passat mes d'octubre (sí, ho sé!! No tinc perdó!!!), suposo que per lo de sempre: està aquí mateix i hi puc anar quan vulgui... És una manera de pensar bastant habitual però a l'hora força trista perque ens fa perdre racons preciosos que tenim a poca distància de casa. Feia potser un parell d'anys que deia, hi he d'anar però... ja se sap, a vegades costa trobar el moment. A més a més a mi personalment no m'agrada massa conduir per carreteres de muntanya així que per mi sola no m'atrevia a anar-hi, ara però puc dir que la carretera no està tan malament com em pensava!! Curves si, però hi ha espai suficient.

Cornudella des de Siurana, font: wikipèdia

El cas és doncs que un dia assolellat d'octubre amb la meva amiga Maria, la seva cosina (i també amiga meva) Núria i la gossa d'aquesta, la Yuma; vam dirigir-nos cap a Siurana. Abans d'enfilar-nos directament cap al poble vam fer una petita parada a Cornudella, el municipi al qual pertany situat al peu de la muntanya per fer cafè, us ho recomano per entrar en calor i de passada per veure els carrerons, les cases de pedra, la olor de pa recent fet i les placetes que també ofereix el poble.
Després d'aquesta parada vam començar a tirar cap a Siurana, si us agrada caminar també s'hi pot anar a peu des de Cornudella, tenint en compte que hi ha més de 300m de desnivell. A més a més per tota carretera de pujada hi ha diversos llocs on es pot deixar el cotxe per si es vol fer només una part de la carretera a peu, nosaltres el vam deixar a uns 2Km (si mal no recordo i vam seguir a peu), permetent-nos així admirar el paisatge boscós de les Muntanyes de Prades. Si us fa mandra caminar però no patiu, també es pot deixar el cotxe al mateix poble!

Un cop arribades a dalt el que més em va sobtar va ser trobar-hi turistes francesos, mexicans i alemanys!! A la dreta teniu la fotografia de les primeres cases del poble, preludi de la resta, cases de pedra, finestres amb porticons marrons i grans portes de fusta.

Siurana ofereix un salt en el temps i és un bon lloc on fer una pausa, allà el temps es para i tot l'entorn convida a la tranquil·litat i benestar. Si us dirigiu cap a l'església de Sta. Maria (d'estil romànic construïda entre els segles XII-XIII) arribareu també al límit del terme, grans pedres on poder seure i admirar les vistes del pantà.

Allà es respira llibertat, aquella sensació de sentir l'aire a la cara i omplir-se els pulmons amb aire pur... Tots em fet alguna vegada allò d'obrir els braços, tancar els ulls i respirar fons no? Aquest és un lloc fantàstic per fer-ho, no pensar en res i només disfrutar del silenci i les vistes. (que poètic m'ha quedat! ;))

Després del relax que ofereix aquest indret vam tornar enrere per dirigir-nos al refugi a dinar, ho vam fer a la terrassa d'aquest que ofereix també unes vistes estupendes.

vistes des del refugi

Un cop amb l'estomac ple i les piles carregades, vam seguir caminant una mica més pels carrers empedrats i ens vam dirigir cap a les ruïnes del Castell àrab, i és que Siurana té una història que es remonta a la Prehistòria, però va ser un punt important durant l'època de domini àrab.

La llegenda de la reina mora

Com ja he dit, Siurana va ser un punt territorial important durant el període de domini àrab de la Península Ibèrica. Els àrabs s'hi establiren cap al s. XI convertint l'indret en un punt de defensa per controlar la frontera entre els regnes cristians i àrabs. Entre els s.XI i XII es feu la major part de la reconquesta de l'actual Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, però Siurana tenia un difícil accés i va ser l'últim reducte musulmà de Catalunya.

De la seva conquesta en nasqué la llegenda: 

(Resumida)Segons Joan Amades, Siurana estava governada per la reina mora AbdelAzia que quan es va veure atacada per les tropes cristianes, presa del pànic va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir cap a un precipici proper. Per evitar que el cavall parés per instint l'hi va tapar els ulls, tot i així el cavall es va adonar del preill i va clavar fortament les peülles a terra amb tanta força que la marca de la ferradura és encara visible als nostres dies. La tragèdia va ser inevitable...
ës per això que al punt on hi ha clavada la ferradura, ben a prop de les restes del castell, se l'anomena el Salt de la Reina Mora.

Salt de la Reina Mora i marca de la ferradura

Coneixíeu la llegenda? Espero que us animeu a visitar aquest poblet perdut entre les muntanyes i que compartiu aquí la vostra experiència! Estic segura que us agaradarà i us enamorarà!!

Després d'això continuem el nostre viatge! Qui sap quin serà el pròxim destí?

Primera setmana a UK

Com va aixo viatjaadictes?

Després del petit (o més aviat gran) problema amb la versió anterior d'aquesta entrada que misteriosament vaig fer desaparèixer i no hi hagut manera de recuperar més que el primer paràgraf, per tant torno a rescriure i explicar-vos la meva primera setmaneta en aquest nou país ( si bé ara ja en farà gairebé dues que hi sóc...)

En l'a darrera entrada us explicava que  encara estic ubicant-me, però mentrestant us explicaré que he fet la primera setmana. Com ja us vaig dir, entre setmana tinc poc temps lliure i el que he anat fent és explorar i conèixer el que tinc més a prop, això és Kingston upon Thames, el "poble" on estic (si és un poble de Londres... aquí tot és una mica diferent pel que fa a les ciutats i dimensions) i una petita part del Richmond park, el parc més gran de Londres i que tinc a uns 20 minuts de casa. 

El que més m'agrada d'aquí al voltant és el riu... un lloc tranquil on hi ha gent que passeja, que corre, que va amb bicicleta, que dóna de menjar als ànecs, que treu a passejar el gos, ... ple de vida en definitiva

Aquí teniu un parell de fotografies del riu que vaig fer al cap de pocs dies d'arribar un dia assolellat (com fins ara ho estan sent la gran majoria!!)


Sota us deixo la sorpresa que em vaig trobar a Richmond Park: un ramat de cèrvols! (o bambis jeje)

Després de conèixer una miqueta més el lloc on em trobo, dissabte 18 de gener, el meu primer dia lliure, em va faltar temps per anar a fer-me la OysterCard i, mapa i guies en mà, anar cap a la gran ciutat; i després de 12 minuts d'autobus iu uns 40 de metro vaig arribar a Westminister.

Deixeu-me un fer (un altre?) parèntesis, la veritat és que m'esperava més de Londres... potser és el fet que tothom (excepte la meva mare) m'havia dit que era molt bonica i que m'encantaria i les expectatives eren massa altres. Però el fet és que no m'ha semblat tant espectacular i crec que no està feta per anar-hi sol. M'encanten els llocs que tenen un encant especial... si heu llegit altres entrades del blog veureu que sempre "recomano" perdre's... deixar de seguir el camí marcat i endinsar-vos en carrerons o llocs que us cridin l'atenció; doncs bé aquí (encara) no n'he trobat. Promet'ho explicar-vos si ho faig!! (tanco parèntesis)

Bé doncs un cop baixar del "tube" o "underground" vaig sortir per la sortida 1 (n'hi havia 8 i no sabia quina triar) i em vaig trobar davant del riu amb vistes al London Eye, la gran nòria, i a 180 graus el famós Big Ben, l'estampa més típica de la capital britànica.

Des d'aquí vaig anar a Westminister Abbey però no hi vaig entrar, aquesta primera visita a la ciutat va ser una presa de possessió digue'm... per conèixer una mica on i com és el centre i posteriorment tornar-hi i veure-ho tot més detalladament. A més a més cal dir que Londres és una ciutat (bé, Anglaterra en general un país) cara; cert que tots els museus públics (sí!! tots!!! el British Museum, la National gallery, la Tate Modern, el Natural history Museum, i bastants més) són gratuïts però aquells edificis o llocs destacats que no són públics tenen un preu d'entrada una mica elevat: Westminister 18 £ (uns 22€) o saint Paul's Cathedral uns 16 £ (gairebé 20€)

vistes del del pont del centre del llac

Després, a quatre passes vaig anar cap a Saint James's park, que té un gran llac amb ànecs, pelicans i cignes i al fons del qual es troba el Buckingham palace, residencia oficial de la reina d'Anglaterra i la famosa guardia reial (no, vaig arribar tard per veure el canvi de guàrdia, un altre dia serà).


Després d'admirar la immensa façana del palau reial vaig posarme a caminar per The Mall girant a unes escales (Waterloo place) per anar cap a Piccadilly Circus, la famosa "plaça" que recordava haver vist en un llibre de text d'anglès de finals de primària, i... no té res!! de fet no és ni una plaça sinó més aviat una cruïlla amb unes grans pantalles publicitàries on destaca Coca-Cola. Si us hi arribeu però, no deixeu de vstar una botiga, que crida molt l'atenció, que és diu Cool britania, i en que hi trobareu tot típus de souvenirs, des dels més típics i tòpics, fins a d'altres d'originals  com l'osset del Mr. Bean.

Trafalgar Square

De Piccadilly em vaig dirigir cap a Trafalgar Square, presidida per la columna de Nelson, dedicada a l'Almirall Nelson que era el cap de l'exèrcit naval que va impedir l'entrada de les tropes napoleòniques a les illes britàniques; i amb dues grans fonts a cada costat de la columna. En aquesta plaça, a més és on es troba la National Gallery, que alberga una de les col·leccions de pintura pre-moderna més importants del món (i a la que espero entrar ben aviat!!!).

façana de la National Gallery

Saint Paul

Un cop arribada aquí vaig seguir caminant per Strand St xino xano fins a arribar a la catedral de Saint Paul, amb una immensa façana neoclàssica digne d'admirar. Com ja he dit abans no hi vaig entrar en primer lloc per falta de temps i en segon lloc pel preu, però todo se andará! crec que valdrà la pena i a més a més m'agraden molt les esglésies com a edificis, no sé tenen quelcom especial i m'agrada molt admirar els frescos, pintures, escultures i altars.
 De Saint Paul vaig anar cap al riu, on hi ha el Millenium bridge i d'allí vaig recorrer tota la riba fins al Tower bridge, el pont més famós de Londres, sí Tower bridge i no London bridge!! bé existeix el London bridge però és un pont normal i corrent que hi ha just abans del de la torre. Allà em vaig trobar amb l'Anna, una amiga de l'institut que fa uns mesos que viu a la ciutat i amb qui havia quedat i, que he de dir que: em va fer una explicació de la Torre de Londres fantàstica!! Després d'això em va convidar a casa seva a fer un tè (com no!!) i diguem que la meva visita turística a Londres va acabar aquí.

Aquí us deixo l'enllaç de google maps amb el recorregut que us he explicat per si us voleu ubicar una mica ;): Plànol del meu recorregut per Londres el 18 de gener


Seguiré informant de les properes visites a la ciutat i del que vagi descobrint per aquestes terres!! 

Aaaaaaaaagh

No sé que he fet i he esborrat l'última entrada... només puc veure el primer esborrany i son 4 línies!! Algú em pot ajudar a recuperar el document??? Sabeu si hi ha alguna manera? o l'he de tornar a rescriure???